X

“Em vaig despertar amb el so de les bombes i, a les sis del matí, ma mare em va dir que havíem de partir d’Ucraïna”

Dasha i la seva família varen poder fugir de la guerra i han pogut llogar una casa a Eivissa

16/03/2022

“Em vaig despertar amb el so de les bombes i, a les sis del matí, ma mare em va dir que havíem de partir d’Ucraïna”

9

Yulia i la seva filla de 14 anys, Dasha, van fugir de Kíiv en direcció a Polònia, quan varen caure les primeres bombes. “El 24 de febrer em vaig despertar amb el so de les bombes i a les sis del matí ma mare em va dir que havíem de partir d’Ucraïna”, explica Dasha.

“El tren a Polònia va ser brutal; no hi havia ni lloc per seure, els infants ploraven. Va ser molt dur; tothom volia fugir”, afegeix. La seva mare, que treballava de pediatra a la capital, diu que mai no van imaginar haver de fugir d’una guerra. “Som gent simpàtica i amable; vivíem en pau a Ucraïna. No hem fet mal a ningú… què ha passat? Per què mereixem aquesta guerra? Per què ens ha triat Putin?”, es pregunta Yulia, que ha llogat una casa a Eivissa amb Anastasia i la seva família, que també ha fugit de la guerra.

Anastasia és filla d’una important empresària ucraïnesa i presidenta del Festival Internacional de Cinema d’Odessa, Viktoriya Tigipko. Es trobava de vacances a Suïssa amb la seva mare i el seu germà petit quan Putin va atacar Ucraïna, i van viatjar directament a Eivissa. La seva àvia ha pogut fugir de Kíiv i ha arribat a l’illa fa uns dies, però encara té molta família a Ucraïna, com la seva germana i els seus nebots. “El meu desig és abraçar-los i dir-los que tot anirà bé… i mostrar-los que el món no és un lloc fred com ens mostra la guerra. El món és ple de bona gent”, assegura.

16/03/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT