Illes Balears
La investigació, realitzada per la Universitat de Lleida, s'ha publicat a la revista Physhcological Research
05/03/2018
Els investigadors han pogut confirmar que el cervell reconeix les emocions agradables i desagradables que volen reproduir les emoticones.
50Els pictogrames que s’utilitzen habitualment en missatgeria instantània (WhatsApp, Twitter, Facebook Messenger, correus electrònics…), coneguts com a emoticones, són rebuts pel cervell de manera similar a imatges reals i, per tant, tenen el mateix impacte emocional. Així ho afirma una investigació de la Universitat de Lleida (UdL) i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), que s’acaba de publicar a la revista Physhcological Research.
“És el primer estudi que es valora el contingut emocional de les emoticones utilitzant mesures psicofisiològiques”, explica el coordinador i catedràtic de Personalitat i Psicopatología de la UdL, Anton Aluja. L’impacte emocional s’avalua a través del reflex de sorpresa mesurat amb dos elèctrodes que es posen sota l’ull, en contacte amb l’orbicular (‘musculus orbicularis oculi’). Quan la persona rep un estímul acústic de 105 decibels de certa intensitat, aquest múscul es contreu de manera molt ràpida, en tan sols 50 mil·lisegons. En aquest reflex de sorpresa estan implicades moltes estructures cerebrals com l’amígdala, l’hipocamp o la circumvolució del cos callós, que s’inclouen en el sistema límbic, relacionat amb les emocions.
El grup de recerca en Neurocognició, Psicobiologia de la Personalitat i Genètica de la Conducta ha realitzat proves amb 190 voluntaris (144 dones i 46 homes), per avaluar el reconeixement d’una trentena de cares d’emoticones.
Així, han pogut confirmar que el cervell reconeix les emocions agradables i desagradables que volen reproduir les emoticones. Els investigadors han realitzat, a més, registres electromiogràfics a un grup més reduït de 53 voluntaris.
Gràcies a aquesta investigació, el grup ha demostrat que la visió d’expressions afectives d’emoticones facials modula aquesta resposta automàtica, a l’igual que ho fan les imatges reals. “Si prèviament a l’estímul acústic l’individu contempla una imatge agradable, el múscul es contreu menys que si la imatge és desagradable, que es contreu més. Per tant, és possible avaluar de forma involuntària i objectiva l’impacte emocional en el cervell”, explica el doctor Aluja.
05/03/2018
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
