Illes Balears
En 10 anys les Illes hauran de duplicar la producció d’aigua dessalada per abastir tota la població
Tot i els efectes col·laterals, el Govern defensa la dessalació per garantir l'abastiment i la regeneració
02/06/2025
106
La situació de prealerta per sequera i l’esgotament dels aqüífers ha disparat la producció d’aigua dessalada a les Balears. El darrer any, s’ha assolit el rècord històric: gairebé 33.000 milions de litres d’aigua generada en les vuit plantes de dessalinització que funcionen, ara mateix, a les Illes. La tendència marca una corba ascendent, des de fa cinc anys, i es preveu que aquest estiu superi el llindar.
Segons un estudi que maneja el Govern i que ha avançat IB3 ràdio, d’aquí a 10 anys, les Illes hauran de produir 26.000 milions de litres més (gairebé el doble de la producció actual) per abastir tota la població d’aigua apta pel consum.
Només a Mallorca s’hauran de produir els litres d’aigua dessalada equivalents als dos embassaments, del Gorg Blau i Cúber, tal com explica Joan Calafat, director de Recursos Hídrics. “Encara que millorem l’eficiència i siguem capaços de fer una bona gestió de la demanda, necessitarem més dessalació”.
A les Balears, hi ha tres dessaladores a Mallorca, tres a Eivissa, una a Menorca i una altra a Formentera. La dessalinització permet de fer potable l’aigua de la mar després d’haver-la tractada i haver-ne extret la sal. La resta és salmorra: una aigua amb una alta concentració de sal que és retornada a la mar. L’aigua que en surt és lleugerament àcida i no té tots els minerals necessaris perquè sigui apta per al consum. Per resoldre-ho, es remineralitza afegint-hi carbonat càlcic i diòxid de carboni, que n’ajusten la duresa i l’acidesa. Finalment, es torna a clorar per assegurar que s’ha desinfectat.
Dessalar consumeix molta electricitat i perjudica l’ecosistema marí
L’efecte col·lateral més nociu de la producció d’aigua dessalada és l’elevat consum elèctric que requereix. Però també preocupen els perjudicis sobre l’ecosistema marí. Un estudi dirigit per Esteban Morelle-Hungría, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, relaciona l’abocament de la salmorra (aquesta aigua de la mar restant, amb una concentració elevada de sal), amb un retrocés significatiu de les praderies de posidònia oceànica de les zones on s’aboca. L’estudi investiga l’efecte de la salmorra a la badia de Talamanca (Eivissa) i a més indrets de les Illes. Com a resposta, els investigadors proposen d’establir un llindar màxim de salinitat i fer-ne observacions periòdiques. La realitat, però, és que no hi ha normativa específica sobre la dessalació, tal com explica Morelle-Hungria: “Una de les qüestions que vàrem concloure a l’estudi és que no hi ha una normativa que ens digui els valors quantitatius que es poden assolir de salinitat en els abocaments de salmorra”. El professor reclama al Govern que siguin rigorosos en la construcció de normes i que s’aprovin lleis sempre des de la base científica.
Malgrat això, el Govern defensa la dessalació per tal de garantir l’abastiment d’aigua (tenen previst ampliar i construir noves plantes dessaladores; 4, en els pròxims mesos) però també la regeneració.
De fet, un dels objectius del Pla Hidrològic és reduir les extraccions de les masses d’aigua que no es troben en bon estat. Avui dia, més de 40% de les masses d’aigua estan en mal estat, això vol dir que cal reduir les extraccions en més d’un 20%. Calafat afegeix que aquesta reducció d’extraccions no té per què venir només de dessalació, sinó també de regeneració: “És el gran objectiu, intentar recuperar aquests 50 milions de metres cúbics que llançam a la mar i poder-los reintroduir en el cicle”. I reitera que, a 10 anys vista, la previsió de la dessalació és molt important.
A Menorca, prop del 60% de l’aigua de Ciutadella haurà de ser dessalada. L’Ajuntament ha de renegociar l’actual conveni amb Abaqua i comprar Aigües Cala Blanca per duplicar l’aigua dessalada que actualment li compra.
Més d’una vintena de pous contaminats per nitrats seran clausurats. De moment, però, els nuclis de població de Sa Caleta, Santandria i Cala Blanca continuen sense aigua apta per al consum. El regidor Miquel Ametller admet que, per Sant Joan, els veïns ja hauran de consumir aigua embotellada.
Avui dia, la dessaladora només funciona a un 30% de rendiment. Recursos Hídrics urgeix el consistori ciutadellenc a adoptar mesures per reduir el consum d’aigua entre la població. El 2021 va superar els més de 340 litres per habitant i dia, quan el Pla Hidrològic de les Balears estableix que no han de ser més de 250.
02/06/2025
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
Tanquen una de les naus de la granja avícola de Llucmajor per deficiències greus
Agricultura hi ha trobat greus problemes d'higiene i cadàvers de gallines i rates
