En contacte amb la mar, els pèl·lets es transformen en un imant de substàncies contaminants

Segons investigacions del Centre Oceanogràfic de les Balears, no s'han detectat pèl·lets en els estómacs dels peixos de les Illes

Un conjunt de pèl·lets en estat primari submergits durant dos mesos en el medi marí. Aquest és el punt de partida d’una investigació del Centre Oceanogràfic de les Balears per determinar com es comporta aquesta matèria primera. Salud Deudero, directora del centre, n’explica les conclusions: “Vàrem observar que dins la mar els pèl·lets es transformen en un imant que atreu totes les substàncies que es troben a la massa d’aigua: pesticides, productes farmacèutics, hidrocarburs… Aquesta és una problemàtica pel que fa a la seva toxicitat, perquè captura aquestes substàncies i esdevé una píndola condensada de contaminants”.

Si aquestes “píndoles de contaminants” tenen biodisponibilitat, generen un impacte en la fisiologia dels peixos. Així ho demostren estudis fets amb daurades sotmeses a una dieta amb un 10% de pèl·lets contaminats. Els peixos generen un mecanisme de destoxicació, fet que indica efectes ecotoxicològics. La dada esperançadora és que, si deixen d’estar sotmesos a aquesta substància, l’organisme torna als valors inicials. Així i tot, segons els estudis realitzats, no s’han trobat pèl·lets en els estómacs dels peixos balears. Les seves dimensions i pes fa que surin i quedin a la superfície, quan la majoria dels peixos s’alimenten a capes més profundes. Els juvenils sí que neden més a la superfície, però el pèl·let és massa gros per empassar-se’l. Sí que està biodisponible per a ocells marins i espècies que habiten les capes superficials.

La problemàtica dels plàstics a la mar no deixa de créixer. Deudero i el seu equip fa anys que duen a terme un seguiment trimestral dels plàstics que suren a les aigües menorquines. La majoria són microfibres, i els pèl·lets suposen entre el 2% i el 10% de la contaminació total per plàstics.

Els pèl·lets tenen una gran demanda a l’àmbit industrial perquè són la matèria primera amb què es fabriquen tota mena d’objectes de plàstic, fins i tot la roba. Per això, són transportats via marítima per vaixells mercants. El vessament de 26 tones de pèl·lets de plàstic a la mar del vaixell Tocano, que afecta les costes gallegues, no és excepcional. S’estima que cada any entre 50.000 i 150.000 tones de pèl·lets acaben a la mar a escala global. Una dada que, segons Deudero, hauria d’activar totes les alarmes: “Totes aquestes substàncies tenen una incidència en el medi ambient. Amb la magnitud amb què es fabriquen, no només s’ha de tenir en compte el producte final, com la contaminació que pot fer una ampolla de plàstic, per exemple, sinó que també s’ha d’anar a l’origen, a la bolleta de polietilè que són els pèl·lets”.