Illes Balears
Reivindiquen que amb el mapa d'inundacions de 2021 ja es poden planificar actuacions
09/11/2024
Confluència del torrent de Coanegre amb el Gros en el pont d'Inca al carrer Aragó de Palma, en el límit entre Ciutat i Marratxí
63“S’han de replantejar els mètodes de càlcul de càrrega per infraestructures de pas d’aigua, per ponts, dissenyats amb paràmetres que amb les condicions actuals de pluges extremes més habituals han quedat obsolets”, exposa la presidenta del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de les Illes Balears (CCCPIB), Sara Lobato en declaracions a IB3 Notícies.
La tècnica eivissenca argumenta que el plantejament de qualsevol infraestructura és fruit d’uns estudis particulars de caràcter tècnic però que, en qualsevol cas, hi haurà casos en què el torrent travessi nuclis de població on “sí o sí” s’haurà de dur a terme la canalització de l’aigua pel “major risc” existent. De tota manera, afegeix Lobato que la construcció d’una estructura de formigó en el llit fluvial no té perquè ser “ni l’única ni la millor de les solucions”, que han de venir també d’una “millor gestió [de l’ús] del territori” i de “l’actualització de l’anàlisi de les condicions climatològiques”. I afegeix que, sobretot, s’escau “actuar” on hi ha risc i fer-ho tenint en compte que obres públiques com carreteres, ponts i canals precisen “de molts d’anys, a vegades, massa i més del que ens agradaria” per finalitzar-se. I en aquest sentit al·ludeix a l’obra d’eixamplament del pas del torrent de Ses Planes per davall de la variant de la carretera de Sant Llorenç des Cardassar (torrentada del 2018) projectat però pendent encara d’execució. “És massa temps, demanem que l’administració retalli terminis [burocràtics], sense retallar garanties [legals i tècniques]… Això es pot fer”, diu l’enginyera que reclama “per damunt de tot” i en nom del CCCPIB “consens polític” i “decisió” pel desplegament de les obres públiques.
El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de les Illes Balears recorda que els projectes d’obra d’infraestructures públiques obeeixen a un anàlisi en què l’ecologia i els ecosistemes es tenen en compte. En aquest sentit, el paradigma seria el que proposa l’arquitecte especialitzat en urbanisme Lluis Gené que ha destinat el seu treball de final de carrera a l’estudi del torrent Gros que separa els municipis de Palma i Marratxí. Un curs fluvial que aplega aigües d’una àmplia superfície i discorre en bona part aferrat a zones densament poblades i a l’hora fragmentades justament pel seu curs mancat de punts de pas.
Per Gené, la canalització del torrent amb l’aplicació de formigó (tècnica reivindicada en el cas de València per ser el que es va fer amb el riu Túria) impedeix que el sol de terra pugui “filtrar l’aigua fent el torrent més permeable i ajudar a frenar l’aigua de manera que es mitigui l’efecte de les torrentades”. Apunta l’enginyer i professor de la UIB protagonista justament aquesta setmana d’una de les rutes guiades del festival d’arquitectura Open House a “l’estratègia de recuperació del bosc de ribera original amb arbres de fulla caduca com oms i polls que tenen una funció fixadora del terreny, estan adaptats a les crescudes del cabal i fan ombra de manera que impedeixen el creixement d’esbarzers i canyes” que és el que justament se cerca eliminar amb el ciment.
09/11/2024
Com ha canviat la vida de la guanyadora de la Grossa de Nadal de Ciutadella, un any després?
Ho fa per versionar 'Have you ever seen the rain' del grup Credence Clearwater Revival
La Guàrdia Civil investiga les circumstàncies en les quals va ocórrer la mort violenta de l'home, de 34 anys
Una dona de 55 anys ha estat traslladada al Mateu Orfila
