“De març a juliol del 2020 vaig haver de tirar d’estalvis a Austràlia. Tot estava tancat, i no podia fer feina”

La jove biòloga Aura Moyà viu a Brisbane d'ençà de l'inici de la pandèmia. Continua formant-se i alhora treballa al sector de l'hostaleria

Aura Moyà Aguiló, de Palma, arribà a Austràlia just pocs dies abans que Espanya tancàs fronteres.

Escolta l’entrevista sencera a IB3 Ràdio

La decisió del Tribunal Federal d’Austràlia de no deixar entrar Djokovic al país per no estar vacunat ha fet visible unes mesures sanitàries molt restrictives i que s’han demostrat efectives. Aquestes normes, però també han posat sobre la taula un política migratòria dura, que manté retenguts un gran nombre de migrants durant períodes que es poden allargar durant anys. Aura Moyà és una jove de 28 anys, és de Palma, i fa dos anys que viu a la ciutat de Brisbane (a l’estat de Queensland). Ha explicat a l’Informatiu d’IB3 Ràdio com hi va arribar pel març de l’any 2020, pocs dies abans que Espanya tancàs fronteres. De llavors encà, aquesta biòloga estudia a Austràlia, i també fa feina al sector de l’hostaleria.

-Quina és la situació ara a Brisbane i quines són les mesures sanitàries?

-Ara hem tengut el boom de l’òmicron. Jo mateixa n’he tengut fa una setmana i mitja. Les persones contagiades han de fer un aïllament personal d’una setmana, i quan deixes de tenir símptomes no fa falta que et tornis a fer el test. D’ençà del 16 de desembre no pots entrar a llocs d’oci sense estar vacunat, ni a restaurants ni a cafeteries. A més, els treballadors d’aquest sectors també han d’estar vacunats si hi volen continuar fent feina.

-A Austràlia tu ets una persona migrada. Ha estat fàcil a accedir a la vacunació?

-La veritat és que sí. Formes part de la comunitat, i el sistema et dona accés a la vacunació gratuïta, perquè volen que tothom es vacuni. Jo som estudiant internacional i també faig feina a l’hostaleria. El sistema ens necessita, i per això ens faciliten la vacuna.

-Quan decidires anar a Austràlia, t’ho pensares mai que et trobaries en una situació tan insòlita? Per què decidires anar-hi?

-Ho vaig veure venir, perquè era conscient que la situació anava en aquesta direcció. Quan feia dues setmanes que era a Austràlia, ja varen tancar les fronteres a Espanya. Tot va anar molt just. I al principi de la pandèmia a Austràlia la situació estava més controlada. A l’estat on visc, a Queensland, al començament només hi va haver un confinament d’un mes. La situació no va ser tan greu com a Espanya. Jo sempre havia volgut venir a Austràlia, perquè som biòloga, i a aquest país la natura és molt rica i diversa. La biodiversitat és especial, i volia explorar-ho també a l’àmbit professional.

-A Austràlia continues formant-te en la teva àrea, que és la biologia, i fas feina al sector de l’hostaleria. Com ha estat poder accedir a aquest mercat de treball tenint en compte les dificultats de la pandèmia?

-El mes dur de tot va ser el principi, perquè tots els negocis tancaren. Llavors va venir un confinament per l’abril del 2020. Jo havia arribat a mitjans de març del 2020, per tant, fins pel de juliol no vaig poder trobar feina. I vaig haver de tirar endavant amb els estalvis. Després, però, ja en vaig trobar, de feina. Succeeix que durant tot aquest temps no ha pogut entrar gent al país, i Austràlia funciona amb molta d’afluència de gent internacional. La veritat és que ha estat molt fàcil tenir diferents feines. A Austràlia l’atur és baix, de just un 5 per cent. És molt fàcil trobar feina.

-Com han estat les relacions familiars i amb amics, durant aquest temps tan condicionat per la pandèmia?

-Al final es converteixen en relacions a distància. Se fa un poc estrany, però al final es converteix en una rutina, perquè estableixes contacte regular. Tanmateix hi ha molta diferència horària, quan uns dormen, els altres estan desperts. Però bé… ara ja és més fàcil, perquè hi ha un hàbit. Al prinicipi hi havia enyorança, ara però ja està clar que vull tornar a veure tothom.