notícies
Entrevista a Artur Mas: “Defensam la independència per...
Portada > política > Entrevista a Artur Mas: “Defensam la independència per als catalans, però també per als balears”

política

Entrevista a Artur Mas: “Defensam la independència per als catalans, però també per als balears”

Estieujant habitual a Fornells des de fa mig segle, participa aquest dijous a una jornada organitzada pel col·lectiu Menorca a debat

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, a una foto d'arxiu. /EUROPA PRESS


@ib3noticies

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, participa aquest dijous d’una nova jornada organitzada pel col·lectiu Menorca a debat. Mas se sotmetrà a tota mena de preguntes sobre l’actualitat política i sobre el seu vincle amb Menorca, on hi fa escapades des de fa més de 50 anys. En una entrevista a IB3 Ràdio, l’expresident català afirma que el PDCat decidirà de quina forma participa del moviment Crida Nacional de Carles Puigdemont quan s’expliquin els detalls concrets d’aquesta proposta. També valora el relleu al capdavant del partit i la decisió dels lletrats del Parlament de deixar de pagar les nòmines als diputats suspesos pel jutge Llarena.

Escolta aquí l’entrevista íntegra:

P.-Vostè té un vincle amb Menorca des de fa temps. Demà es posarà davant dels menorquins. Què explicarà durant aquesta jornada?

Més que explicar jo, em sotmeto a una ronda de preguntes que primer fa un moderador i després fan els assistents. S’entén que bàsicament seran els estudiants i la gent jove, així com la gent que hi pugui assistir. Per tant, no es tracta tant d’explicar coses, sinó de contestar preguntes.

P.-L’actualitat política de Catalunya ve carregada els últims temps. Per tant, sap que tindrà feina. Les darreres informacions que han sortit el cap de setmana, el relleu al cap de banda al PDeCAT… Com valora el canvi de Marta Pascal per David Bonvehí?

De fet, aquest és un canvi que no deixa de ser una continuïtat en relació a la gent que ja hi estava a la direcció del partit. Pensa que David Bonvehí ja era el número 2 de Marta Pascal. Per tant, no hi ha un trencament en aquest sentit. Simplement hi ha una evolució després d’una certa commoció que hi va haver a aquest congrés. Finalment es va trobar una via de sortida que no va despertar unanimitat, però sí un consens bastant elevat: es va votar la candidatura guanyadora i va obtenir un 65% per cent dels vots, una mica més, fins i tot. Això és, simplement, encetar una nova etapa.

P.-Sí que hi ha algun canvi a la direcció amb la diputada Míriam Nogueras, que ja va dir que posaria les coses una mica més difícils al PSOE. Creu que el PDeCAT està en el bon rumb amb aquests canvis dels darrers dies?

Bé, el PDeCAT no deixa de ser un partit relativament jove. Va néixer a l’estiu del 2016: ho va fer en un moment molt complicat, molt convuls, més amb tot el que va ocórrer l’any passat, amb tot el tema del referèndum, de la Declaració d’Independència, de les eleccions convocades per Mariano Rajoy, ara la moció de censura a la qual ens hem sumat per treure el Partit Popular del Govern Espanyol i per treure també la influència de Ciutadans en aquestes majories parlamentàries… tot això amb un any i mig ha canviat d’una forma molt dràstica.

A partir d’ara el PDeCAT ha d’agafar una mica la seva velocitat de creuer definitiva. Sabeu que hi ha aquesta crida nacional que es vol fer de cara al mes d’octubre, que és una suma d’esforços per intentar plegar el màxim de sensibilitat sobiranista sota el mateix paraigües. Ja veurem quin èxit té aquesta crida, però en tot cas el PDeCAT no pot ser insensible davant aquest projecte de futur, que és unir forces entre les tendències sobiranistes del país.

P.-Hi ha un cert temor que el PDeCAT s’inclogui dins d’aquesta crida i quedi diluïda la formació?

Aquesta crida encara no està del tot definida. És una idea que ha sortit, que jo crec que és valuosa perquè va en aquella línia que ja es va encetar el 2015 quan es va crear Junts pel Sí per intentar fer agrupacions de partits sobiranistes. Mentre prosseguim el camí cap a la independència, fins que no s’aconsegueixi l’Estat català, doncs en lloc d’anar competint uns contra els altres, podem anar cooperant en lloc de competir, per tant no és del tot nou: és agafar una força renovada en un moment al qual les coses estan com estan.

Per tant, jo crec que el PDeCAT simplement ha de preparar-se bé de cara a veure com es configura aquesta crida, i en el moment que es coneguin els detalls i les línies mestres de la crida que s’està impulsant per part del president Puigdemont, per part del president Torra i per part de Jordi Sànchez, aleshores veure com el PDeCAT s’incorpora a aquesta unitat sobiranista.

P.-Més enllà del PDeCAT, considera just que s’hagin retirat els salaris als diputats suspesos pel jutge Llarena?

A mi, sincerament, no m’agrada, personalment ho dic. Ara, supòs que és una decisió més aviat tècnica del parlament de Catalunya que no té pas un rerefons polític. Això és el que jo entenc que ha passat, i de fet s’ha pres aquesta decisió per part dels estaments tècnics del parlament de Catalunya.

P.-En relació al procés cap a la independència que comentava fa uns instants i pel que ens afecta a nosaltres, els menorquins, i també a la resta de les Balears, sobretot Menorca, que té un vincle molt fort amb Catalunya… si aquest procés conclou amb èxit, on quedem nosaltres?

Mireu, jo sempre he partit del principi del respecte de les decisions de tothom. Tothom és amo del seu destí, i no es pot interferir en el destí dels pobles. Catalunya en aquest moment té una empenta especial, una energia especial, per intentar guanyar la seva sobirania plena i obtenir la seva llibertat.

Aquesta empremta en aquest moment és molt forta i les energies que hi ha són molt intenses. Ara bé, també sabeu que en el cas de Catalunya encara no hem aconseguit l’objectiu final. A partir del moment que Catalunya l’obtingui, cada poble és autor i amo del seu destí. Cadascú ha de fer el que li convingui o el que cregui. Això és el que estem defensant per nosaltres, i per tant si ho defensem pels catalans també hem de fer-ho amb la resta.

P.-Deixant de banda ja la plana estrictament política: Vostè visita Fornells des de fa molts d’anys. Ens pot explicar com veu vostè Menorca i que li transmet aquesta illa?

Clar, jo Menorca l’he vist evolucionar en els darrers 50 anys; no estem parlant de cinc. Conec el Fornells dels anys 60 i conec els Fornells d’avui. El mateix passa amb la Menorca dels anys 60 i la d’avui. He de dir que per a mi segueixen sent, malgrat la seva evolució, un refugi de pau, de tranquil·litat, de bon esperit, de descans, de moltes coses, però també de respecte per a totes les coses que representa Menorca.

Jo sóc una de les persones que s’han arribat a enamorar de Menorca sense ser menorquí. Si pregunteu com he vist evolucionar l’illa, jo crec que en línies generals ha estat una evolució positiva. Potser no tan intensa i arreixiuada com altres canvis a altres illes de les Balears. Ha estat una evolució més tranquil·la, més pausada, potser més serena, però finalment també una evolució.

P.-Des que no ocupa la primera línia política, no sé si ens visita més, si ve més per aquí…

La veritat és que sí, ara faig més escapades. Vaig passar molts anys als quals no vaig poder fer-ho o només podia fer una puntualment al mes d’agost uns dies. En canvi, ara, puc fer amb la meva dona de tant en tant alguna escapada en diferents moments de l’any, que és quan agafes realment un coneixement més directe del que és Menorca.

Hi ha molta gent que es pensa que Menorca només és el mes d’agost, que només són les temperatures altes i els tons més marronosos, però els que venim durant altres èpoques de l’any sabem que Menorca és una illa de molts contrastos i una illa verda durant molts mesos. És una illa que té paisatges preciosos també fora de la temporada d’estiu. A més a més, s’està més tranquil.


(Comenta-ho)

Deixa un comentari:

Cercador |

resum de titulars


més contingut relacionat

El PP, sobre la crisi de les rotondes: “no tenen categoria per ser el govern del tots els menorquins”

Misericòrdia Sugranyes demana que "parin de fer comèdia" i que acabin les obres de la carretera general tal com recomanen...

.

Una campanya a favor del tren a Alcúdia i Artà recull 1.000 firmes en una setmana

La iniciativa impulsada per l'activista Rafel Martorell encara està activa a change.org

.

PSOE, Podem i MÉS per Menorca ajornen fins dilluns la decisió sobre els viaductes

Neguen l'existència de la crisi i expressen la "voluntat" de complir els acords de govern de 2015

ENS PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS

Carrer Madalena, 21 07180 Polígon industrial de Calvià
(+34) 971 139 333

Servei d'Atenció a l'Audiència | AVÍS LEGAL

© Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears