Incendi forestal descontrolat a Andratx: les flames han cremat unes 70 hectàrees
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
El 'showman' menorquí Quique Jiménez publica el seu llibre autobiogràfic que el presentarà el proper 18 d'agost a Ciutadella
"Jo he viscut molt des dels 18 fins als 39 anys i he pogut fer un llibre de moltes anècdotes".
32Quique Jiménez (Ciutadella, 1978), més conegut com a Torito, va començar en la televisió quasi una mica per casualitat i ja en són 15 els anys que ha estat “divertint-me dins una caixa anomenada televisió”, com es descriu ell al seu compte de Twitter. En tot aquest temps ha conegut moltes experiències que li han fet escriure ‘Ácido’ (2017, Ediciones B). “Jo he viscut molt des dels 18 fins als 39 anys i he pogut fer un llibre de moltes anècdotes”, assegura . El pròxim 18 d’agost presentarà el seu llibre a la seva localitat natal.
Com va acabar Quique sent Torito?
Jo feia decorats per a cinema i publicitat i va començar un càsting a un programa que presentava Jordi González a Barcelona. Em vaig presentar i vaig guanyar el premi del càsting, que era un any de contracte en aquest programa. Jo sempre havia estat darrere les càmeres però des d’aleshores ja han passat 15 anys i encara hi segueixo.
La televisió ha canviat molt des que vas començar, sobretot per la irrupció de les xarxes socials.
Ha canviat moltíssim. Els que feim humor, entre cometes perquè jo no sóc ni humorista ni còmic, sóc un noi del carrer que va estudiar Belles Arts, i fa coses a la tele que m’agradaria veure, i la qüestió de les xarxes socials ens ha tallat molt la creativitat. Perquè avui en dia no pots fer broma de res, perquè sempre hi ha algú o alguna associació que se sentirà ofesa per alguna cosa. Avui en dia és que tot ho mirem molt prim. Jo he arribat a ser en Torito gràcies a què vaig començar en una televisió local, que era molt transgressora, on el Jordi González em deixava fer de tot, podíem despullar completament la gent, podíem xerrar del que fos i avui en dia no podria ser. És a dir, no crec que arribés on he arribat, si ara comencés de zero.
Hi ha moltes sensibilitats i qualsevol persona que està a casa pot fer molt de mal a un programa. Li hem donat massa importància al món de les xarxes socials quan tampoc no calia donar-li tanta. Era una cosa més que teníem nosaltres, però des que les xarxes van aconseguir que un programa com ‘La Noria’ se n’anés a norris, ja es van creure -les xarxes- que són omnipotents i poderoses. Però de fet, tots aquests programes els han donat aquest poder.
Amb els canvis de format televisius, et faries youtuber?
Em fa molta mandra. Els qui hi som de tota la vida, la televisió té alguna cosa que enganxa. I a mi m’enganxa molt el directe, saber que estàs fent una “locura” i que no pots demanar perdó, la bogeria ja està feta. Perquè aqui hi ha l’adrenalina que a mi m’atreu. Jo quan gravo un programa no estic nerviós. Quan estic en directe, estic tremolant. Quan sortia a la tele amb la Campos i li donava un petó sempre em deia que estava fred i que era com un mort. I aquesta adrenalina no te l’aconsegueix un vídeo gravat i penjat al Youtube. Avui en dia tothom és youtuber, tothom és ‘influencer’ i tothom és famós en dos dies. I el problema és que li donen molt de bombo i que cobren el que no està cobrant una persona que fa quinze anys que treballa en la televisió. Però bé: tot ha d’arribar a poc a poc i sobre aquesta gent, allò important és mantenir-se, no el fet d’arribar-hi. És a dir, si aquests youtubers es mantenen durant quinze anys sent-ho, doncs bravo, i ha valgut la pena. Però gent youtuber com ‘Soy una pringada’… és molt fàcil arribar i fer-te un lloc, el problema és mantenir-te.
"És basic tornar a les autonòmiques, perquè quan hi tornes valores molt el que és la televisió d'autor"
Has hagut de canviar el teu personatge Torito al mateix temps que ha anat canviant la televisió?
Jo m’he adaptat molt a la franja horària on he treballat. Torito no fa el mateix discurs quan està entrevistant la revista ‘Primera linea’, en què hi ha entrevistes sexuals bastant potents, que fer-ho a ‘Què tiempo tan feliz’, que és cap de setmana. La gent que no sàpiga canviar el seu perfil és que està molt acotada a fer moltes coses. I els meus canvis durant la meva trajectòria no els he fet conscientment, ja ho faig per inèrcia.
T’agradaria tornar a televisions autonòmiques?
És bàsic tornar a les autonòmiques, perquè quan hi tornes valores molt el que és la televisió d’autor, i la televisió de gaudir, de poder fer una entrevista tranquil. A les televisions estatals és més frenètic, on jugues més amb les audiències. I el millor és anar canviant: posar-te la butxaca plena de doblers a l’estatal i després gaudir fent quatre o cinc programes a l’autonòmica [riu].
"Em vaig donar compte que qui compra el llibre es mereix un poc saber qui hi ha darrere de Torito"
I ‘Ácido’ com surt?
Em van demanar fer un llibre dels 15 anys de carrera, que en són pocs comparats amb altres companys, però si tens anècdotes per omplir 250 pàgines, pots fer un llibre perfectament. El que passa que hi ha companys que no tenen anècdotes com per omplir pàgines. Jo he viscut molt en poc temps.
Surtirà ara un Torito que farà llibres i no tele?
No, realment no m’agrada fer llibres. He fet aquest llibre i no tinc històries per fer-ne un altre. Fa 8 mesos que som pare i des de fa 8 mesos que no tinc vida social per fer un llibre. Jo he viscut molt des dels 18 fins als 39 anys i he pogut fer un llibre de moltes anècdotes. Em van demanar escriure de les anècdotes més divertides del Torito i quan m’hi vaig posar, em vaig adonar que no tenia sentit que escrigués sobre Torito i no escrigués sobre tot allò malament que li ha passat a Torito en la professió. I després, també, de qui hi ha darrere de Torito. Parlo bastant de Quique, que no era la meva intenció quan vaig començar. Em vaig adonar que qui compra el llibre, i m’ha seguit en aquests 15 anys, es mereix un poc saber qui hi ha darrere de Torito i per què ha arribat a ser per tot el que hi ha darrere.
"De Menorca necessit sempre cada mes veure la mar, o sinó em poso dels nervis"
Com és Quique?
És un noi molt tímid.
I surtirà en algun moment per la televisió Quique?
No. Perquè les vegades que m’he despullat ho he passat fatal.
Què hi ha de Menorca amb tu?
Jo crec que sóc molt menorquí perquè sóc molt meu, perquè necessit el meu espai, encara que ara en som tres en la família i estem allà tots “liats”. Necessit cada dia tenir els meus minuts per reflexionar sobre mi mateix. Sóc un noi super tranquil, encara que no ho sembli. I de Menorca necessit sempre cada mes veure la mar, o sinó “em poso dels nervis”. Per això és el que més em costa estar a Madrid.
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista