‘Errors que es paguen amb sang’, per Tolo Ramon

El Mallorca va jugar el primer partit contra un rival Champions i el resultat, per culpa dels errors, s’haurà digerir. És un encontre d´anàlisi complicada. Per una part va anar el joc i, per un altre, els gols. D’inici s’intentà anar a un partit llarg on la possible crispació de Mestalla es poses del cantó vermell.

Vicente Moreno jugà amb els esperats i la resposta va ser bastant bona. Els vermells no només varen igualar les dades de possessió, també hi arribaren amb criteri i perill.

L’encontre va tenir una primera part de control vermell. Pràcticament cap pilota perduda en zona de risc no va evitar els perillosos contraatacs valencians. La progressió va estar disputada però les arribades de perill varen ser visitants. Fins a dos pals, un increïble de Budimir i l’altre de Lago Junior, feien preveure futures dificultats. I així va ser. La màxima es va tornar a complir. A Primera Divisió si perdones ho pagues i els mallorquins varen sumar derrota.

La segona part va ser una mica diferent de la primera. Aquí ja varen aparèixer algunes pèrdues en zona de risc i el segon gol va suposar una llosa impossible de superar.

Regalar dos penals al rival és massa avantatge i lògicament el contrari ho va aprofitar. Després d’això, l’encontre no va donar possibilitat d’empatar i aquesta derrota, com totes, haurà de tenir una lectura positiva.