Mor un home després de caure a la mar en el port de Ciutadella quan havia desembarcat d’un ferri
Els serveis d'emergències varen practicar-li la reanimació cardiopulmonar durant quaranta minuts, però no varen poder fer res per salvar-lo
Va ser un punt d'inflexió on els placers es van constituir en societat per poder modernitzar l'espai
Era l’any 1995 quan el mercat de tota la vida va patir una transformació que canviaria la seva imatge per sempre. Més de quaranta placers van decidir unir-se i constituir-se en societat mercantil per poder optar a la concessió del mercat. Assumien el repte de modernitzar i gestionar conjuntament un espai emblemàtic de Maó. Aquella decisió col·lectiva va ser clau per transformar el Claustre del Carme en l’espai que avui coneixem: un punt de trobada entre productors, comerciants, veïns i visitants.
Una taula rodona va reunir dijous passat alguns dels principals protagonistes d’aquella decisió històrica: l’arquitecte Vicent Jordi: Artur Bagur, que era batle de Maó en el moment de la concessió; i dos dels principals artífexs del canvi, Joana Tudurí i Marcos Carreras, representants de la societat concessionària.
L’obra de reforma del claustre va incloure, paral·lelament, la construcció de l’aparcament subterrani de la Plaça Miranda, que va ajudar a donar un millor accés al mercat.
Trenta anys després, el mercat continua tan viu com el primer dia. Hi conviuen productes locals, cafeteries i petits comerços, amb més d’un centenar de persones treballant-hi cada dia.
La reforma integral de l’edifici va modernitzar les parades i va convertir un antic claustre carmelita en un mercat de referència: Sa Plaça. Un espai singular que ha sabut reinventar-se sense perdre la seva ànima.
Els serveis d'emergències varen practicar-li la reanimació cardiopulmonar durant quaranta minuts, però no varen poder fer res per salvar-lo
El propietari del solar imposà el nom per vendre'l a l'Ajuntament
Defensen que unir esforços és la manera de presentar una alternativa real al panorama polític de les illes
Es tracta d'un reflex de la influència púnica a l'illa que els investigadors demanen preservar i protegir de possibles despreniments