Recuperen les tonades i cançons que cantaven antigament els treballadors
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
Molts dels processos que antigament es feien de manera manual ara han canviat
Es Migjorn Gran, com altres pobles de Menorca, té un passat lligat als sabaters de banqueta i les ajuntadores. Ara, el grup d’amigues del patchwork ha decorat el poble amb paraules típiques del sector del calçat. Molts dels processos, que antigament eren manuals, ara han canviat.
Són paraules que formen part del passat. ‘Arronyar’ era rebaixar les voreres de la sola. El ‘cerol’ la matèria viscosa de cera, pega i oli que empraven per untar el fil. Un ‘esquirol’ era una de les eines bàsiques dels sabaters de banqueta. O el ‘guardamà’, que es posava per protegir del frec continu.
Joan Bosco Moll, modelista de MIBO Cosits explica que “per exemple la paraula ‘granejar’ ja no s’empra perquè ja no es graneja, tampoc es cus a mà, el ‘cerol’ tampoc s’empra, perquè els fils ja venen encerats…”.
El grup d’amigues del patchwork des Migjorn Gran ha volgut fer aquest homenatge decorant el carrer per recordar les paraules dels sabaters de banqueta del passat.
Margarita Portella, bibliotecària des Migjorn Gran: “De la monografia ‘Sabaters de Banqueta des Migjorn Gran’ d’Adolf Sintes vaig seleccionar una sèrie de paraules interessants, curioses, que la gent així podria recordar”.
En total són 14 paraules. Amb col·laboració amb PescArt han emprat xarxes de pescadors, teles reciclades dels vesins i vestits de neoprè en desús. El temps ha canviat, però ara les paraules serveixen per recordar les professions dels avantpassats.
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata
A partir de l'any que ve, el pàrquing només obrirà de març a octubre