Es Migjorn Gran és un poble petit on tothom es coneix. Les històries familiars són compartides: les anècdotes… i les tragèdies, també. Per això, tampoc no és estrany que el teatre s’ompli a vessar si un dels seus vesins més il·lustres, l’actor Àlvar Triay, du dalt l’escenari un d’aquests relats, potser el més personal de tots, el de la mort accidental del seu conco.
És la segona vegada que Àlvar Triay representa l’obra Nomeolvides as Migjorn Gran, demostrant que la cultura pot ser també una via d’alliberament personal i col·lectiva. L’obra no parla només del dol, també són records d’infantesa i de despertars que connecten amb les emocions del públic, dolors que Triay convida a acceptar.
Recollida l’ovació del seu públic més proper, l’actor continua amb altres projectes de televisió i teatre, entre els quals l’estrena a Barcelona de Zona Inundable, de la mallorquina Marta Barceló.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros