Escletxa salarial de 3.000 euros entre docents associats i titulars a la UIB

Els associats de la Universitat fan una de cada tres hores de classe

Els més de 600 professors associats que hi ha a la Universitat de les Illes Balears (UIB) fan gairebé el 30% de les hores de classe, però només cobren com a màxim 564 euros bruts al mes. Tot i que són professionals molt qualificats han de recórrer a altres feines fora de la UIB o donar-se d’alta com a autònoms, per poder guanyar un sou digne.

L’escletxa salarial entre el que cobren els professors associats i els titulars s’enfila fins als 3.000 euros cada mes. Unes condicions laborals i de sous que qualifiquen de precàries i per tot plegat, amenacen d’estendre les seves protestes arreu de les universitats de tot l’estat espanyol. Aquest cap de setmana representants de personal docent i investigador associat ha obert la via a possibles aturades a totes les facultats. A València, es manté una vaga indefinida des de fa ja cinc setmanes.

La situació dels associats contrasta amb la dels titulars a temps complet, els quals reben un sou que oscil·la entre els 2.000 i els 4.000 euros, cada mes. La figura del docent associat va néixer com a una aportació externa perquè els alumnes puguin conèixer les aplicacions professionals dels seus estudis. No obstant això, arran de la crisi econòmica, els associats s’han acabat fent servir per pal·liar les mancances econòmiques i l’infrafinançament de moltes universitats espanyoles. A la UIB pràcticament una de cada tres hores de classe les imparteixen associats.

Antoni Bennàssar, professor associat a la Facultat de Dret, duu prop de 10 anys impartint classes però no té dret que se li reconegui l’antiguitat ni aspira a formar part del cos de professors.

Per part seva, Maria Antònia Fornés, vicerectora de Professorat de la UIB, reconeix que el percentatge de professors associats és massa alt. Per la qual cosa Fornés explica que “hem intentat anar reduint el nombre de docents associats i incrementar els de temps complet per tal d’arribar a un percentatge que s’adeqüi a la normativa”.

La crisi econòmica i la prohibició per part del govern espanyol de contractar nous funcionaris a les universitats ha estès una fórmula que precaritza el professorat en els estudis superiors.