Espanya començarà a vacunar entre el 27 i el 29 de desembre

Mentrestant, a les Balears ha arribat el primer ultracongelador dels 15 que ha comprat el Govern

Espanya començarà a vacunar al mateix temps que la resta de països de la Unió Europea (UE) entre els pròxims 27 i 29 de desembre, si bé encara es desconeix el número de dosi que Pfizer tindrà preparades per a aquestes dates, que comptarà amb mesures de seguretat del Ministeri de l’Interior per a assegurar el seu repartiment.

La idea és que totes les comunitats comencin a vacunar alhora, ja sigui en els centres de salut o per grups de vacunació que es desplacin a administrar el fàrmac en residències o centres sociosanitaris, han explicat fonts del Ministeri de Sanitat a l’agència Efe. Els problemes logístics vinculats a la vacuna d’aquest laboratori estan resolts, segons les mateixes fonts, i és la pròpia companyia l’encarregada de distribuir-la als països, que en aquest mateix moment assumiran la tasca de repartir-les pels seus territoris.

Mentrestant, a les Balears ha arribat aquest dijous el primer ultracongelador dels 15 que ha comprat el Govern per conservar els vaccins. Aquesta primera ultragelera s’ha instal·lat a l’Hospital Comarcal d’Inca i s’hi instal·laran altres 10 a hospitals i centres de salut de Mallorca. Altres 2 a Menorca, dos més a Eivissa i un a Formentera. El Servei de Salut ha invertit 229.022,92 euros en aquests aparells que permeten mantenir les vacunes que té previst comprar Sanitat a una temperatura inferior a -86 ºC. Els ultracongeladors hauran d’estar instal·lats als centres en espais amb una temperatura inferior a 20 ºC.

El vaccí arribarà a llocs secrets i amb un fort control policial

En el cas d’Espanya, Pfizer traslladarà el vacci a mig centenar de punts identificats en les comunitats que no seran revelats per motius de seguretat; Interior té preparat un pla de vigilància i seguretat per a custodiar els vials, que han de transportar-se per agents autoritzats.

Les injeccions que finalment es rebin, que es calcularan de manera equitativa tenint en compte la quantitat i el fraccionament en el temps, seran sempre divisibles entre les comunitats, a les quals es repartirà en funció de la població dels grups de risc prioritaris i no de la població total. Tot i que s’anirà compensant al llarg del temps en successius lliuraments fins que tots els ciutadans estiguin immunitzats. El càlcul de Sanitat és que al juny s’hagi pogut vacunar al 60 per cent de la població, encara que aquest objectiu depèn també que les vacunes que estan assajant-se siguin autoritzades i al fet que no fallin els processos de producció industrial.

Com a exemple, les fonts s’han referit a la vacuna de Sanofi, laboratori que ha decidit repetir l’assaig en fase II a partir de febrer reformulant amb una dosi d’antígen major per a reforçar la seva eficàcia en un grup d’edat, la qual cosa suposa un retard en el procés d’un dels fàrmacs que tenia una major quantitat en el catàleg europeu.

La de Pfizer arribarà en caixes de poliestirè expandit amb cinc capses de 1.000 vials de cinc dosis cadascuna -és a dir, 5.000 punxades-, coberts de neu carbònica, ja que per a la seva conservació requereix estar a -80 graus; després del procés de descongelació, pot conservar-se en nevera fins a cinc dies.

De fet, s’està preparant un document de formació específica d’aquest fàrmac per als professionals perquè coneguin tots els detalls de com s’ha de manipular el fàrmac en cadascuna de les etapes.

Tot i que encara es desconeix la quantitat, les fonts subratllen que la segona dosi, que ha d’administrar-se als 21 dies, està garantida; no obstant això, recorden que existeix un marge de retard que no resta eficàcia, si bé en aquest termini extra la protecció és menor que si ja s’haguessin administrat les dues dosis.

Sanitat deixa clar que aquesta vacuna, com tots els medicaments, tindrà reaccions adverses; la majoria apareixen entre les 6 i 8 setmanes i solen presentar-se en forma de febre, malestar en el mateix dia i dolor en el lloc de la injecció.

En tractar-se d’una vacunació massiva, altres es torbaran anys a comprovar-se; per a això està el sistema de farmacovigilància, que amb aquest fàrmac es reforçarà i cada dia recaptarà les reaccions i publicarà anàlisis de les mateixes cada quinzena.

El fàrmac només pot produir un augment de la resposta immune i no hi ha evidència de problemes de seguretat en subjectes que hagin passat la infecció, amb el que no es contemplen restriccions ni hi ha impediments perquè aquest col·lectiu rebi la seva injecció.

Mentrestant, vacunes d’RNA com la de Pfizer, assenyalen les fonts, no estan contraindicades per a immunodeprimits com sí que ho estan les vives, encara que sí que existeixen dubtes sobre l’eficàcia que tindran en aquest col·lectiu.