Illes Balears
IB3 Notícies recull el testimoni anònim d'en Carlos, qui ha denunciat agressions físiques i verbals per racisme i xenofòbia
24/06/2023
El 18 de juny és el Dia Mundial contra el Discurs de l’Odi, una jornada que ha triat l’Organització de les Nacions Unides (ONU) davant l’onada de racisme, xenofòbia i intolerància que es viu a escala mundial. IB3 Notícies recull el testimoni anònim d’en Carlos, qui ha denunciat agressions físiques i verbals per racisme i xenofòbia.
Fa quatre anys que en Carlos espera que la Justícia resolgui el seu cas, denunciat com a delicte d’odi. Els fets es remunten a octubre del 2019. Ell i la seva família eren al cotxe quan varen ser agredits físicament i verbalment per altres dos conductors. “En sortir del seu cotxe, la conductora em va dir que marxés al meu país, em va dir “immigrant de merda”. “Mentre ella m’insultava, el conductor d’un altre vehicle va baixar i va començar a pegar-me. En aquell moment, la dona va agredir els meus fills i la meva neboda”, recorda.
Tant Carlos com el seu fill varen acabar a l’hospital; el menor amb la mandíbula dislocada. “Encara ara, quatre anys després, els meus fills continuen anant al psicòleg. Continuem amb el procés judicial obert. A vegades he de mirar l’home que em va agredir pel carrer. No puc fer res perquè tinc por que torni a passar”, confessa Carlos, qui se sent impotent davant la impunitat dels agressors.
“Et sents impotent, tens por que una altra persona et pugui agredir o insultar pel simple fet de venir a guanyar-te la vida dignament. Mentre els agressors tenen la llibertat de continuar fent la seva vida com si res. Què podem esperar de la justícia?”, es demana Carlos.
Segons dades del Ministeri de l’Interior, el racisme i la xenofòbia encapçalen els delictes d’odi investigats a les Balears. El discurs d’odi, diu l’ONU, és una amenaça que ha reviscolat el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió. A les Balears, la meitat dels delictes d’odi investigats són per racisme i xenofòbia, seguits d’orientació sexual i identitat de gènere. El darrer informe del Ministeri de l’Interior situa les Balears com la quarta comunitat amb més taxa de delictes d’odi per cada 100.000 habitants. Més del 40% dels delictes d’odi investigats a les Balears no s’han resolt.
“El discurs de l’odi és una categoria jurídica dins les recomanacions europees que va enfocada a la lluita de certes expressions que inciten o promouen l’odi a col·lectius o grups diana”, explica Amir Al Hasani Maturano, professor de Dret Constitucional a la Universitat de les Illes Balears (UIB). “Per exemple: raça, condició o orientació sexual, origen, edat, malaltia, discapacitat”, aclareix Federico Chacón, coordinador territorial del II Pla d’Acció contra els Delictes d’Odi de la Policia Nacional.
Però on acaba la llibertat i comença l’odi? Establir el límit entre la llibertat d’expressió i el discurs d’odi és complex, segons apunta Al Hasani. De fet, la diferència entre el discurs d’odi i el delicte d’odi rau en el fet que el delicte és un acte delictiu mentre que el discurs es refereix a formes d’expressió. La diferència, per tant, és que el delicte d’odi sí que comporta càstig penal. “La barrera punitiva del discurs d’odi l’estableix una circular de la Fiscalia General de l’Estat en què s’inclouen diversos factors. El límit no són només les paraules: també ho és a qui van dirigides, el context en què es dona, la capacitat d’incitar a l’odi que té aquesta persona”, aclareix Chacón.
Des de Ben Amics, l’entitat de referència del col·lectiu LGTBI a les Illes Balears des de fa més de 30 anys, Jan Gómez assegura que “només es denuncien entre el 10 i el 20% del total dels delictes d’odi; és la punta de l’iceberg”. La majoria de les situacions de discriminació LGTBI a les Illes Balears es produeix en l’àmbit proper a la persona: familiar, escolar o laboral. “Són situacions del dia a dia que no són fàcils de denunciar, perquè has de tractar amb aquestes persones dia sí dia no”, explica Gómez.
L’entitat de referència del col·lectiu LGTBI a les Balears constata una reacció davant els drets aconseguits, especialment per al col·lectiu de persones trans. També detecten un augment de les peticions d’asil per orientació sexual o identitat de gènere.
“Després del discurs, sempre hi ha una reacció que porta a emprendre accions de racisme”, expressa Farouk Pino, portaveu de la Plataforma de la Immigració a les Balears. “Es nota: gent que et gira la cara quan passes, que arrufa les celles quan et veu, et diuen que per què no tornes al teu país… El discurs xenòfob i racista de l’extrema dreta”, explica Pino, qui romp una llança a favor dels espais interculturals i de convivència per tal de combatre el discurs de l’odi. “Com deia un escriptor català: el racisme se’l guanya viatjant, i al feixisme, llegint”, conclou.
“El marc són els drets humans: no s’ha de permetre ni blanquejar el discurs de l’odi. Quan les societats han avançat és perquè han aconseguit respectar i garantir els drets de col·lectius històricament discriminats. És l’única manera d’avançar socialment”, sentencia Gómez.
24/06/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
