Ciència i tecnologia

Eunice Foote, la primera científica que va teoritzar sobre el canvi climàtic

El resultat del seu treball caigué en l’oblit i no va ser reconegut fins ben entrat el segle XXI

/NOAA


Eunice Newton Foote fou una científica americana que, mitjançant un senzill experiment el 1856, detectà la relació entre els gasos atmosfèrics i la temperatura terrestre. Es convertia així en la primera persona en demostrar empíricament la capacitat de retenir la radiació que tenen alguns gasos, en concret el CO2 i el vapor d’aigua. En definitiva, la primera a establir la base del que avui dia coneixem com a efecte d’hivernacle, un element clau dins el sistema climàtic i la base en qual es fonamenta gran part del coneixement actual respecte el canvi climàtic. Però el resultat del seu treball caigué en l’oblit i no va ser reconegut fins ben entrat el segle XXI.

De fet, sol ser el físic irlandès John Tyndall qui és considerat el primer científic en descobrir, l’any 1859, el potencial d’escalfament del CO2. Uns anys més tard, el premi Nobel de química suec Svante Arrhenius amplià els resultats al respecte i argumentà que les variacions en el contingut atmosfèric de determinats gasos podria fer oscil·lar el clima de la Terra. Però, en realitat, la científica nord-americana s’havia avançat uns anys als seus descobriments.

Mitjançant uns cilindres, termòmetres i una bomba d’aire, Eunice havia experimentat en la dècada del 1850 amb diferents gasos fins a comprovar com el sol els escalfava de manera desigual en funció del seu contingut. Va detectar que l’aire humit s’encalentia més que el sec, però sobretot destacà que «l’efecte més important l’he trobat en l’àcid carbònic», la denominació que aleshores rebia el CO2. En aquella època ja se sabia que el clima terrestre no era constant en el temps sinó que havia passat per èpoques fredes o càlides i s’havia teoritzat sobre les causes que ho feien possible. En aquest context, Eunice assenyalà la variació de la concentració atmosfèrica del gas com a possible causa de canvis en el clima: «An atmosphere of that gas would give to our earth a high temperature».

Eunice presentà el resultat de la seva investigació en la reunió anual de l’Associació Americana per a l’Avanç de la Ciència (AAAS) un 23 d’agost de 1856 amb el títol “Circumstances affecting the Heat of the Sun’s Rays”. Això és tres anys abans que el treball de Tyndall i quatre dècades abans que el d’Arrhenius. Però pel fet de ser una dona Eunice no pogué exposar el seu resultat. En aquell moment de la història, l’AAAS permetia les dones entregar treballs però no exposar-los al públic. Un físic, Joseph Henry, professor de Princeton i aleshores director de l’Institut Smithsonià, s’encarregà de fer-ho, amb una introducció ben particular i carregada de missatge: “La ciència no és de cap país ni de cap sexe…”.

Malgrat tot, el treball d’Eunice Newton passà desapercebut i caigué en l’oblit. Aquella reunió anual fou considerada, en general, de poca transcendència científica i no seria el treball d’una dona el que trencàs aquesta percepció. Aparegueren algunes ressenyes en diaris però la seva tasca no obtingué un especial interès. L’aportació extraordinària d’Eunice no va tenir el ressò merescut per motius diversos. Foote era considerada una científica amateur, una aficionada a la ciència en un món d’homes. També en l’àmbit científic, on no sempre es veia amb bons ulls la tasca investigadora d’una dona. A més, feia les seves aportacions des dels Estats Units mentre que la majoria de treballs es feien a Europa en una sociatat poc connectada comparada amb l’actual.

Mai no se sabrà si Tyndall i Arrhenius arribaren a conèixer el treball d’Eunice Newton. En qualsevol cas, la nord-americana esdevingué una anònima per a la ciència climàtica fins al 2010. Aleshores l’investigador RaymondP. Sorenson recuperava la seva figura en un article a la revista ‘Search and Discovery’ titulat «L’investigació pionera d’Eunice Foote sobre el CO2 i el canvi climàtic». La seva aportació pot ser considerada avui dia bàsica i amb algunes imprecisions respecte la longitud d’ona de la radiació que en realitat absorbeix el CO2 però la va fer en un context científic i social molt diferent a l’actual. Tampoc és comparable amb la de Tyndall, que contava amb un instrumental molt més avançat. Però la realitat és que Eunice Newton Foote va ser la primera persona en publicar que el CO2 tenia la capacitat d’escalfar l’atmosfera i que quan la seva concentració augmentava el planeta s’encalentia. Una aportació que mereix el seu lloc en la història de la ciència.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

La població de ferreret a Mallorca s’ha duplicat en els últims 30 anys

El Servei de protecció d’espècies ha comptabilitzat un total de 29.581 larves. La població manté la seva tendència a l'alça...

La UIB se suma a la Nit Europea de la Recerca

Investigadors de la universitat han fet petites xerrades per explicar als passatgers del tren els objectius principals de la recerca...

Els investigadors esperen que la cura del càncer arribi al 70 per cent dels pacients el 2030

Avui es commemora el Dia Internacional de la Investigació Contra el Càncer

La comunitat científica de les Illes es prepara per celebrar aquest divendres la Nit de la Recerca

Més de 350 ciutat europees s'afegeixen a aquesta inciativa amb la qual es pretén acostar la tasca dels científics a...