X

Europa, incapaç de donar resposta conjunta a la migració a la Mediterrània

Ja sigui per omissió o directament tancant els seus ports

11/08/2019

Europa, incapaç de donar resposta conjunta a la migració a la Mediterrània

Aquesta esgarrifadora imatge del cadàver de l’infant sirià Aylan Kurdi a les platges de Turquia al setembre de 2015 és un reflex del punt més àlgid de la crisi migratòria a la Mediterrània.

En aquell any prop de 1.825.000 persones van endinsar-se a la mar, majoritàriament intentant escapar de la guerra de Síria. La via d’entrada principal al continent europeu per aquests migrants era Grècia i Turquia.

La Unió Europea va voler fer front a la greu crisi fent un acord amb Ankara al març de 2016. Aquelles persones que arribassin a les costes gregues i no demanassin asil o els fos denegada la seva sol·licitud serien retornats a Turquia.

I per cada un d’ells dels quals es fes càrrec Ankara, Brussel·les faria el mateix amb aquells procedents de Turquia que no haguessin intentant fer aquest viatge irregularment. La distribució de sol·licitants d’asil es va fer segons el pes relatiu de la població de cada territori i la capacitat econòmica.

A Espanya correspondria d’aquesta manera acollir prop de 24.500 refugiats. Una xifra que, tal i com passa a la resta d’estats membres, no s’està complint en aquests 3 anys que han passat des d’aleshores.

Ja sigui per omissió o directament tancant els seus ports, com a l’actual Itàlia de Mateo Salvini, Europa sembla no haver estat capaç de donar una resposta conjunta. Les xifres de migrants a la Mediterrània als darrers anys estaria minvat. Al 2018 van ser gairebé de 150 mil persones. La xifra més baixa des de 2013.

11/08/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris