Dimarts, 18 de novembre de 2025
Illes Balears
L'objectiu és reivindicar els drets humans i denunciar la violència masclista, especialment en les dones refugiades
13/01/2019
Els cels de les Balears s’han il·luminat avui en defensa dels drets humans i, especialment, de les dones refugiades. Ha estat amb motiu de la tercera edició de l’encesa de les Torres de Defensa, una iniciativa impulsada pel Consell de Mallorca i que ha obtingut una gran resposta.
Centenars de persones han gaudit de l’espectacle de veure a la llunyania la llum dels diversos indrets d’encesa repartits per Mallorca. Fins a 57 n’hi ha hagut. Des del Monestir de Cura, ben enmig de l’illa, s’hi albiraven diferents punts, si bé alguns dubtaven del què veien.
Tant a Cura com a la resta de Mallorca, al migdia ja s’havia produït la primera encesa. El lloc més emblemàtic era al Castell de Bellver, la torre de comandament.
L’edició d’enguany arribava amb to reivindicatiu, per denunciar la violència masclista, especialment en les dones refugiades.
Els llocs d’encesa a Menorca han tengut nom propi: Talaiots. Fins a 17 ha acollit la iniciativa.
A Menorca han tengut música fum i color, que ha estat ben visible sobretot al capvespre (respira) aquí, el talaiot de Montefí, a Ciutadella, lluïa ben encès. Ben igual que a Mallorca. Però a Eivissa tot just s’ha pogut compartir la interpretació musical del Viatge a Ítaca de Lluis Llach, a càrrec de Joan Murenu.
L’acte s’ha celebrat a la torre de la Sal Rossa, i no s’hi ha pogut fer foc, ni fum ni llum per trobar-se dins el Parc de Ses Salines i per proximitat amb l’aeroport.
Per completar la festa, també hi ha hagut uns altres dos punts d’encesa a Tunísia i al Marroc. Un complement perfecte per una commemoració que l’any que ve vol augmentar encara més la seva presència.
Se sent enganyat per l'agència i abandonat pel Consolat espanyol
L'operatiu s'ha allargat poc més de mitja hora
S'hi han instal·lat alumnes i mestres de Xipell, una escoleta del Bisbat que s'ha de reformar
Ha publicat un anunci a grups de compravenda de Facebook per desesperació pel funcionament del servei, però també per reivindicació
