‘Falta de pegada’, per Tolo Ramón

L'anàlisi de Segona Divisió

L'entrenador del RCD Mallorca, Vicente Moreno, ahir en roda de premsa després del partit.

Era el partit amb el cartell més complicat dels jugats fins ara. Davant el màxim golejador de la categoria, a casa seva i amb la dinàmica local de gegant. El Mallorca havia de fer moltes coses ben fetes per tenir opció de victòria. Però va fallar en allò que donar els punts. El gol. La falta de clarividència davant la porteria contrària va ser la condemna i el motiu de la derrota. Els mallorquins varen mantenir la seva estructura i tenien bastants moments d’equilibri. Dani Rodríguez va ser fonamental per mantenir superioritat numèrica i posicional a la primera part. Va connectar i crear perill a la zona de finalització. Tres arribades seves, més una d’Abdon i Aridai, que no varen acabar en gol.

El Granada és un equip d’adaptació i que es troba molt còmode a les transicions. La contenció al doble pivot va ser durant els minuts claus indestructible. Mentre Montoro i San Emeterio jugaren a enrocar per davant varen aparèixer les puces per picar i fer mal. La segona línia de Diego Martínez es presentà com una de les més productives de tota la categoria. Pozo, Vadillo, i sobretot, Puertas, varen anar amb avarícia a l’espai. I aquí va comparèixer l’estructura grupal mallorquina. Durant un espai ampli de partit va ser així, però deu minuts de la primera part varen ser aprofitats per tombar el partit amb un golàs de Pozo.

La velocitat per banda es podia convertir en el punt feble de l’equip andalús. Aquí el joc de banda més la sincronització de les passades de Salva Sevilla podien donar rèdit. Lago Junior va tenir un partit bastant fosc amb només una jugada d’atac. Aridai va tenir més protagonisme, però va ser sense fruit.

A vegades es tendeix a menysprear el talent individual i això també és injust. El futbol és una mescla de tot. El desgast físic, la generositat i l’estructura defensiva no varen faltar en aquest partit, però la definició va ser per al rival.