societat

Familiars i amics supervivents de suïcidi reclamen campanyes de prevenció

IB3 destina la campanya "Tots donam una mà" de novembre a l'associació AFASIB


Fa cinc anys que el fill d’en Miquel es va suïcidar. Tant ell com la seva família es van trobar en una situació no només complicada, sinó mancada de recursos. Per això van decidir fundar, dos anys després, AFASIB, l’Associació de Familiars i Amics Supervivents per Suïcidi: “Vàrem descobrir que tal vegada entre nosaltres, amb gent que havia passat les mateixes circumstàncies, ens podíem donar una mà”.

AFASIB ofereix un servei d’ajuda, orientació i acompanyament als afectats, que sovint es troben molt sols i incompresos. És el cas d’Ana Maria. La seva parella es va llevar la vida ara fa un any: “A l’associació hi ha trobat la tranquil·litat que necessitava per seguir endavant. És complicat dir que ho superes… simplement aprens a conviure-hi”.

Per entrar a l’associació, dues psicològues entrevisten els interessats per saber en quin moment del dol es troben i quina ajuda necessiten. I, si consideren que estan preparats, els proposen entrar als Grups d’Ajuda Mútua.

Jennifer Prata és una de les psicòlogues i també ha patit la pèrdua de tres persones properes que es van suïcidar. Ella mira d’acompanyar els afectats en el dol: “Sol ser complicat per l’estigma, el tabú social, la culpa, la vergonya… es viu molt en silenci“.

Consideren que la població no està preparada per acompanyar les persones afectades per desconeixement. Oliver assegura que més d’una persona li ha fet comentaris dolorosos com: “I això no ho vàreu veure venir? No hi podíeu fer res?”. Recomana fer companyia en silenci o proposar d’anar a prendre un cafè, encara que ja hagi passat temps.

Des d’AFASIB demanen que hi hagi un bon pla de prevenció del suïcidi. L’any passat es van llevar la vida 3.900 persones a Espanya, prop de 90 a les Illes Balears. Tot i això, lamenten, no se’n fa cap campanya preventiva. Demanen que les administracions posin fil a l’agulla per esmenar aquesta greu mancança.

També reclamen més recursos públics per oferir ajuda psicològica i psiquiàtrica als afectats. “Les hores són com dies, i els dies, com anys”, diu Oliver. “No podem esperar 4 mesos a rebre ajuda psiquiàtrica”.

A AFASIB també orienten famílies que conviuen amb qualcú que s’ha intentat llevar la vida. Això demostra, diuen, les mancances que hi ha en el sistema per atendre aquestes persones.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

més contingut relacionat

No hi ha una fotografia real de la transmissió de la covid: Hi ha comunitats que compten els autotests de farmàcia i d’altres que no

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, recorda a les comunitats que és obligatori comunicar els test d'autodiagnòstics positius perquè han...

L’home que va disparar el seu net i la seva nora a Formentera estava denunciat per agressió

Segons fonts de l'Institut Armat, el cas està "bastant clar", tot i que la investigació continua

Per què tenc febre, malestar o calfreds amb la tercera dosi contra la COVID?

Els immunòlegs asseguren que sol passar quan encara existeix en el cos immunitat de les altres dues dosis

“Fa quatre anys que m’impedeixen anar a Nicaragua”

La repressió de Daniel Ortega s'estén als crítics que viuen a l'exterior. Luis Montoya fa sis anys que viu a Mallorca, i la seva família, que resideix al país d'Amèrica...