‘Feina, rigor i disciplina’, per Tolo Ramon

Anàlisi del partit del Mallorca contra l'Eibar

/RCD Mallorca.

El Mallorca va tornar a la Primera Divisió mantenint la bandera del compromís i de la intensitat. En una categoria en què el talent és llei, s’hauran de trobar fórmules alternatives per tenir opcions de permanència. I el primer partit ja ha estat una demostració de dificultat que s’ha superat gràcies a una disciplina extraordinària.

La primera batalla ha estat davant un rival carregat de feina tàctica concreta. Pressió alta, sincronització i solidaritat entre tots els components de l’equip. José Luis Mendilibar no té ni pietat ni concessions dintre del seu estil de futbol. Cerca la sang allà a on la pot trobar. I va llençar els seus cap al camp vermell. Però la seva possessió no va tenir ni verticalitat ni profunditat.

La resposta del Mallorca va ser replegament, pressió i contraatac. Tot això combinat amb un compromís col·lectiu que no pot faltar mai. I no va faltar. La tasca defensiva de tot l’equip és digne de menció. Els tres futbolistes per dintre varen fortificar el mig del camp. Baba va estar granític i després Dani Rodríguez omplí el camp de conduccions que ajudaven a la fixació de Budimir.

El risc zero a l’inici del joc vermell va ser cabdal durant tot l’encontre. Després, es varen trobar passades llargues, com a alternativa per evitar la pressió, i també contraatacs amb verí. També és cert que es va encaixar un gol a pilota aturada i que la victòria va arribar gràcies a un gol en pròpia porta. Però allò que és inqüestionable és la victòria. Justa i ajustada al joc tirat damunt la gespa.

Aquest equip està en creixement i és necessari tenir paciència i assumir que la dificultat de cada partit serà extraordinari. Convé no menysprear la vàlua de cada punt conquerit i no canviar el full de ruta del Club per aquests tres primers punts.​