Aquest cap de setmana han brollat, per primera vegada aquest 2018, les Fonts Ufanes de Gabellí. Un espectacle que segons les previsions podrem admirar fins dimecres, amb un cabal que disminuirà de manera progressiva.
Lluny de venir del Pirineu, creença altre temps relativament estesa i arrelada, l’aigua de les Fonts Ufanes és aigua ploguda a la part central de la Serra de Tramuntana. Això sí, no s’hi val qualsevol ploguda, ha de ser una pluja intensa o persistent que acumuli quantitats importants d’aigua.
La part alta de les muntanyes de la Serra està formada per materials calcaris i l’aigua s’infiltra a través d’escletxes i cruis en la roca. Dins un aqüífer d’aquesta naturalesa, de tipus càrstic, l’aigua circula ràpidament. Però, a mesura que es fa endins, els materials es fan més compactes, i els cruis més estrets. En definitiva, la capacitat de contenir aigua és menor. Per altra banda, l’aigua no circula pel seu interior eternament sinó que, en topar amb materials diferents, de naturalesa impermeable, cercarà altres camins.
Al vessant sud de la Serra existeix una zona de falles que és el punt de trobada entre els materials porosos de la Serra i les argiles blanques del Raiguer, que són impermeables. És aleshores quan l’aigua subterrània, en topar amb aquest nou material, s’acumula i omple la zona baixa de l’aqüífer, que no està tan cruiada com la zona alta de les muntanyes. El nivell freàtic puja i l’aigua cerca un nou camí, que en aquest cas condueix cap a la superfície a través de la zona de falles per formar la surgència més coneguda, i segurament més espectacular, de les Illes Balears.
