Formentera, l’única illa lliure de simbologia franquista

El Govern prepara un cens amb tots els elements a retirar. També hi haurà un registre de les víctimes dels dos bàndols

Formentera és l’única illa de totes les Balears que no té simbologia franquista. És una de les conclusions dels investigadors que elaboren el cens de símbols que el Govern té previst fer públic aquest mes, i que avança IB3 Notícies aquest primer d’abril, quan es compleixen 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola. Un dels responsables d’aquesta investigació és l’historiador Marçal Isern. Confirma que, segons la seva recerca, a la resta de l’arxipèlag encara hi ha petjades que enalteixen la dictadura. I en posa alguns exemples.

Pel que fa als monuments a “los Caídos”: A Santanyí en conserven part al seu emplaçament original, a Artà el mantenen en el seu estat, però contextualitzat. A Muro i Inca els han reubicats i contextualitzats als cementeris. A Galilea el varen moure però també varen deixar part del conjunt arquitectònic. I a Puigpunyent “tres quartes parts del mateix”, ha assegurat als micròfons d’IB3 Ràdio.  No només són monuments. També hi ha plaques o noms de carrer amb referències franquistes que es varen col·locar per “reforçar la idea de màrtir ideològic dels soldats del bàndol nacional”. I l’exemple més paradigmàtic, diu, és el monument de La Feixina, a Palma. El tercer més gros de tot l’Estat.

Aquests elements s’incorporaran ara al catàleg que s’està elaborant. Una vegada aprovat, servirà perquè en puguin prendre mesures. Manel Santana, Director General de Memòria Democràtica, assegura que amb aquest cens elaborat els ajuntaments  hauran de retirar-los per donar compliment a la Llei de Memòria Històrica.

A banda d’aquest cens, el Govern també prepara una altra base de dades que està a punt de veure la llum: El cens de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura. Serà un inventari que tendrà milers de noms i que es posarà a disposició dels ciutadans en format digital perquè tothom el pugui consultar. La intenció del Govern és reconèixer les víctimes “siguin del bàndol que siguin”.