Els caravanistes clamen contra l’ordenança de trànsit de Ciutadella
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut

L'historiador mallorquí Martí Serra Riera publica 'La Segona República a Formentera 1931-1936'
L’historiador mallorquí Martí Serra Riera, de 23 anys i recentment llicenciat, ha fet un viatge al passat per conèixer i analitzar un període molt concret de la història de Formentera: la Segona República. Per dur a terme aquest retrat de la situació política i social de la menor de les Pitiüses entre el 1931 i el 1936, Serra ha invertit moltes hores de recerca a l’Arxiu del Regne de Mallorca.
En aquell període, la població de Formentera se situa al voltant dels 3.000 habitants -en l’actualitat, la població censada a l’illa supera les 12.000 persones- i predomina la població femenina, amb un 30% més de dones que d’homes; per això, també es coneix Formentera com “l’illa de les dones”.”Això es deu perquè l’emigració de Formentera no era permanent. Els homes anaven uns anys a Amèrica, feien un racó i tornaven a Formentera. Feien una part de la casa, la dona quedava allà i ells tornaven a emigrar per aconseguir més diners per acabar la casa”, explica l’historiador.
“La Formentera d’aquella època és contradictòria. És un món encara molt antic. L’agricultura és de subsistència, pura i dura. Però, a la vegada, molta de gent ha emigrat, ha sortit de Formentera i ha tornat, i duu idees modernes”, afegeix. Posa com a exemple les iniciatives per tirar endavant escoles i, fins i tot, relacionades amb el turisme. “A Formentera, el 1931, ja hi ha un projecte per crear un hotel, i també hi ha moltes cooperatives que construeixen escoles en aquella època a Formentera”, relata.
Un altre dels aspectes que més va cridar l’atenció a Martí Serra va ser la forta implantació de la CNT a l’illa. “Les condicions de vida dels saliners, tant a Formentera com a Eivissa, eren les mateixes. Era la mateixa empresa i era el mateix tipus de feina. Però, mentre que a Eivissa pràcticament no hi ha anarquisme, a Formentera el moviment és fortíssim. A finals del 1936 hi ha 500 afiliats a la CNT, quan la població és de 1.500 homes, un terç de la població masculina”.
Martí Serra es planteja continuar l’estudi i ampliar-lo a la Guerra Civil i també als anys de la Postguerra.
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut
Les famílies hauríem de tenir confiança en els adults de referència dels nostres infants a l'escola i ara mateix no la tenim
Segons el Servei d'emergències 061, el menor caminava per la voravia quan un camió li hauria colpejat el cap amb el retrovisor
Aquesta cursa va ser una idea d'un grup d'amics del poble i ha acabat convertint-se en una de les cites més importants del municipi