Incendi forestal descontrolat a Andratx: les flames han cremat unes 70 hectàrees
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'historiador mallorquí Martí Serra Riera publica 'La Segona República a Formentera 1931-1936'
L’historiador mallorquí Martí Serra Riera, de 23 anys i recentment llicenciat, ha fet un viatge al passat per conèixer i analitzar un període molt concret de la història de Formentera: la Segona República. Per dur a terme aquest retrat de la situació política i social de la menor de les Pitiüses entre el 1931 i el 1936, Serra ha invertit moltes hores de recerca a l’Arxiu del Regne de Mallorca.
En aquell període, la població de Formentera se situa al voltant dels 3.000 habitants -en l’actualitat, la població censada a l’illa supera les 12.000 persones- i predomina la població femenina, amb un 30% més de dones que d’homes; per això, també es coneix Formentera com “l’illa de les dones”.”Això es deu perquè l’emigració de Formentera no era permanent. Els homes anaven uns anys a Amèrica, feien un racó i tornaven a Formentera. Feien una part de la casa, la dona quedava allà i ells tornaven a emigrar per aconseguir més diners per acabar la casa”, explica l’historiador.
“La Formentera d’aquella època és contradictòria. És un món encara molt antic. L’agricultura és de subsistència, pura i dura. Però, a la vegada, molta de gent ha emigrat, ha sortit de Formentera i ha tornat, i duu idees modernes”, afegeix. Posa com a exemple les iniciatives per tirar endavant escoles i, fins i tot, relacionades amb el turisme. “A Formentera, el 1931, ja hi ha un projecte per crear un hotel, i també hi ha moltes cooperatives que construeixen escoles en aquella època a Formentera”, relata.
Un altre dels aspectes que més va cridar l’atenció a Martí Serra va ser la forta implantació de la CNT a l’illa. “Les condicions de vida dels saliners, tant a Formentera com a Eivissa, eren les mateixes. Era la mateixa empresa i era el mateix tipus de feina. Però, mentre que a Eivissa pràcticament no hi ha anarquisme, a Formentera el moviment és fortíssim. A finals del 1936 hi ha 500 afiliats a la CNT, quan la població és de 1.500 homes, un terç de la població masculina”.
Martí Serra es planteja continuar l’estudi i ampliar-lo a la Guerra Civil i també als anys de la Postguerra.
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina