Ampli dispositiu policial a l’hospital de Son Espases de Palma per una falsa alarma
S'havia donat avís per la presència d'un home que suposadament portava una arma però finalment la Policia Nacional ho ha descartat

L'historiador mallorquí Martí Serra Riera publica 'La Segona República a Formentera 1931-1936'
L’historiador mallorquí Martí Serra Riera, de 23 anys i recentment llicenciat, ha fet un viatge al passat per conèixer i analitzar un període molt concret de la història de Formentera: la Segona República. Per dur a terme aquest retrat de la situació política i social de la menor de les Pitiüses entre el 1931 i el 1936, Serra ha invertit moltes hores de recerca a l’Arxiu del Regne de Mallorca.
En aquell període, la població de Formentera se situa al voltant dels 3.000 habitants -en l’actualitat, la població censada a l’illa supera les 12.000 persones- i predomina la població femenina, amb un 30% més de dones que d’homes; per això, també es coneix Formentera com “l’illa de les dones”.”Això es deu perquè l’emigració de Formentera no era permanent. Els homes anaven uns anys a Amèrica, feien un racó i tornaven a Formentera. Feien una part de la casa, la dona quedava allà i ells tornaven a emigrar per aconseguir més diners per acabar la casa”, explica l’historiador.
“La Formentera d’aquella època és contradictòria. És un món encara molt antic. L’agricultura és de subsistència, pura i dura. Però, a la vegada, molta de gent ha emigrat, ha sortit de Formentera i ha tornat, i duu idees modernes”, afegeix. Posa com a exemple les iniciatives per tirar endavant escoles i, fins i tot, relacionades amb el turisme. “A Formentera, el 1931, ja hi ha un projecte per crear un hotel, i també hi ha moltes cooperatives que construeixen escoles en aquella època a Formentera”, relata.
Un altre dels aspectes que més va cridar l’atenció a Martí Serra va ser la forta implantació de la CNT a l’illa. “Les condicions de vida dels saliners, tant a Formentera com a Eivissa, eren les mateixes. Era la mateixa empresa i era el mateix tipus de feina. Però, mentre que a Eivissa pràcticament no hi ha anarquisme, a Formentera el moviment és fortíssim. A finals del 1936 hi ha 500 afiliats a la CNT, quan la població és de 1.500 homes, un terç de la població masculina”.
Martí Serra es planteja continuar l’estudi i ampliar-lo a la Guerra Civil i també als anys de la Postguerra.
S'havia donat avís per la presència d'un home que suposadament portava una arma però finalment la Policia Nacional ho ha descartat
A Palma hi ha 8 escoletes que tenen el servei externalitzat
L'animal va quedar varat a la platja de Punta Prima fa 103 anys