Fugir del terror: “No vull que a la meva filla també li practiquin la mutilació genital”

La història de K., una guineana que va arribar per mar des d'Algèria a Mallorca el 12 d'abril

K. va partir fa quatre mesos de Guinea. “Perquè no hi ha dignitat”, explica. Té 22 anys i ha viscut el terror. De petita li van practicar la mutilació genital i, quan tenia 12 anys, la van obligar a casar-se amb un home de la generació dels seus pares, que va morir fa poc.

Fa quatre mesos va decidir viatjar cap a Europa amb la petita dels seus tres fills. Té cinc anys i una malaltia renal crònica. Se la va endur per evitar que també li practiquessin la mutilació. La mutilació africana, explica, la practiquen les dones grans a les menors. Avisen tot el poble i la fan en qualsevol lloc i amb una fulla d’afaitar.

Van arribar en cotxe fins a Algèria, amb un conductor que les maltractava. I a Algèria van passar tres mesos molt durs per aconseguir doblers per embarcar-se cap a Europa.

El trajecte per mar no va ser gens fàcil. Eren 21 persones, entre elles, cinc subsaharianes amb les seves filles. Per alimentar-se només tenien aigua i pa. Mentre navegaven, els va caure el GPS a l’aigua i van quedar a la deriva, sense saber on acabarien. A tot això, van ser víctimes de violacions grupals.

El trajecte va durar 4 dies. Dia 12 d’abril van veure la llum: van arribar a aigües de Mallorca. L’arribada de migrants que fugen del terror “cada any va en augment”, lamenta la coordinadora del programa humanitari de Creu Roja a les Balears, Sara López. “Són perfils subsaharians que surten dels seus països per guerra, mutilació, matrimoni forçós… Els acollim per donar resposta a les seves necessitats més immediates: alimentació, allotjament, que es puguin dutxar, donar-los roba neta…”.

Ara estan en espera de plaça en algun centre d’acollida de la Península. Aquí a les Balears no n’hi ha. Allà, se’ls ajudarà perquè puguin començar una nova vida, allunyades del terror.

Millor implementació del protocol 

La mutilació genital femenina és una pràctica ancestral d’ètnies de 30 països d’Àfrica i l’Orient Mitjà. A les Balears hi viuen 3.000 dones d’aquestes ètnies. 700 són nines i joves que poden estar en risc. Des del 2017, hi ha un protocol de prevenció i atenció. Però l’ONG Metges del Món considera que no se n’ha fet una bona implementació.

L’any passat es va fer formació en 10 centres de salut sobre el compromís de no mutilació. I des dels centres mateixos consideren que falta millorar-ne els registres. També demanen, igual que Metges del Món, una atenció integral per a les supervivents: sanitària, psicològica i social.

Segons els registres de Salut, l’any passat a Mallorca es va detectar la mutilació en 16 adultes i 4 menors.