societat

Gabriel Bibiloni: “La pandèmia passarà i molts dels termes de la Covid-19 no els tornarem a sentir”

La pandèmia ens ha deixat la normalització de castellanismes i conceptes "d'una altra galàxia"


La crisi del coronavirus està plantejant grans canvis socials, polítics i econòmics que ja tenen conseqüències, transformant els nostres costums i el llenguatge no n’és una excepció. Circumstàncies extraordinàries, com la pandèmia, generen paraules noves, que solen ser efímeres. Tot i que ara estan de moda, solen acabar desapareixent, com ha explicat el lingüista Gabriel Bibiloni a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio.

No obstant això, és molt probable que la paraula coronavirus ja quedi entre nosaltres. L’OMS ha proposat l’abreviació Covid-19, un terme que des de l’inici de la pandèmia ha generat dubtes de pronúncia i de gènere, com explica Bibiloni. “Perquè Covid és l’acrònim anglès de Coronavirus Disease, és a dir, malaltia del coronavirus. I com que malaltia, l’equivalent de disease, és femení, doncs la paraula en català ha de ser femenina”.

La Covid-19 ha fet que ens avesem a paraules totalment noves o a altres que utilitzam poc com quarantena, confinament o asimptomàtic.

Incidència o incidència acumulada són alguns conceptes que formen termes gairebé estratosfèrics i que la gent no entén.

Casos actius, taxa de positivitat, PCR, serologia, són altres mots que hem hagut d’aprendre arran de la pandèmia.

La pandèmia també ha generat conflictes entre determinades paraules. L’aparició o l’augment de l’ús de castellanismes que Gabriel Bibiloni titlla de “castellanismes vergonyosos”. Entre ells, mascareta, que és un barbarisme, cal dir màscara. O cribratge, que és un simple calc del castellà “cribado”. “En castellà hi ha el verb “cribar” que equival al nostre porgar o garbellar. I s’ha camuflat el castellanisme amb el sufix “atge” i afegint-li una erra”, explica el lingüista.  “El problema és que en aquest cas no tenim una alternativa que es pugui consensuar fàcilment perquè el cribratge ja s’ha fet omnipresent”, declara.

En definitiva, paraules estranyes que embafen tant com les xifres, però que en algun moment seran història. “Sembla que a la llengua li ha passat un fenomen extraordinari. Però bé, la pandèmia passarà i molt d’aquests termes no els tornarem a veure, més que quan ingressem a l’hospital i ens donin aquell report escrit que continuarem sense entendre”, diu Bibiloni.


Escolta aquí l’entrevista completa a Gabriel Bibiloni

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

  1. Pep Gonell 06/11/2020

    *plantejar-se > pensar en, passar a algú pel cap, per l’escudeller

Cercador |


més contingut relacionat

Els residents de geriàtrics no podran sortir al dinar de Nadal i tornar a dormir al centre

Mentre que l'alerta sanitària no davalli del nivell 2, el Govern només autoritzarà sortides d'un mínim de 10 dies

Salut dona per controlat el brot a la residència geriàtrica d’Alaior

Dimecres que ve aixecarà la seva intervenció sobre el centre del Ramal, on s'han detectat fins a 15 casos

Els Llumets faran una encesa virtual de l’enllumenat de Nadal a Maó

Els patges aniran directament a les escoles a recollir les cartes als Reis, que el 5 de gener amplien el...

Els Reis d’Orient a Ciutadella arribaran a les urbanitzacions

Els infants podran dipositar les cartes als cofres reials que s'instal·laran a la Plaça de la Catedral