11 desallotjats en caure el fals sostre d’un primer pis a Inca
Tècnics municipals avaluaran l'estat de l'edifici aquest divendres
En el missatge institucional de Nadal, el president del Consell de Mallorca ha fet balanç d'aquest 2024
Una Mallorca més lliure i més justa que pensi primer en els mallorquins i mallorquines. És el missatge de Nadal que ha volgut transmetre el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per fer balanç de l’any 2024.
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha assegurat que l’objectiu de la institució insular és fer de Mallorca “una terra més lliure, més justa i més pròspera” i en la qual els “protagonistes” siguin els mallorquins. Així s’ha expressat en el missatge institucional de Nadal, en el qual ha fet balanç d’alguns dels assoliments aconseguits en 2024 i ha posat el focus en la importància de garantir uns serveis d’emergències “forts i dotats dels recursos necessaris”.
“En aquesta legislatura, les persones són la prioritat del Consell de Mallorca i, especialment, les més vulnerables”, ha subratllat Galmés, qui ha enumerat fites com l’ampliació del servei d’atenció integral a domicili per a persones dependents durant els caps de setmana i festius o la creació de 85 noves places públiques en residències. També ha destacat l’obertura de dos nous centres per a majors –les residències Miquel Mir d’Inca i de les Germanetes, a Palma– i del primer centre d’atenció a víctimes de violència sexual de l’illa, obert les 24 hores de tots els dies de l’any.
En definitiva, ha sintetitzat, l’objectiu de la institució insular és fer de Mallorca “una terra més lliure, més justa i més pròspera” en la qual els “protagonistes” siguin els mallorquins.
Tècnics municipals avaluaran l'estat de l'edifici aquest divendres
Una incidència elèctrica poc abans del sopar va ocasionar un tall en la llum al carrer de Ruiz i Pablo i adjacents
Els pagesos, a part d'alimentar el bestiar, munyir i formatjar, també preparen plats típics del Nadal menorquí com la sopa de la reina
Els atletes de Ferreries i Maó s'imposen a la tercera edició, amb rècord de participació, amb 364 inscrits