‘Galons de color vermell’, per Tolo Ramón

Era un partit de conveniència i convicció tàctica. Dos estils contraposats, amb objectius també diferents, varen tornar a xocar per guanyar. El Mallorca va seleccionar i encertar amb la seva pressió defensiva i això, entre altres coses, va ser clau de victòria.

Vicente Moreno va mantenir Salva Sevilla liderant l’eix, però també va ser fonamental la tasca dels seus acompanyants. La línia avançada va donar rèdit i problemes a la circulació de la pilota aragonesa. Baba va tenir una lectura defensiva exquisida. Dani Rodríguez signà un partit rodó amb col·laboració defensiva i amb sortides carregades de verí gràcies a les seves conduccions.

La profunditat va arribar per defora. Estupiñán i Sastre, amb amplitud i profunditat, donaren qualitat als atacs i sortides en contraatac.

El partit va acabar amb l’expulsió de Nieto. Aquí el Mallorca va agafar la responsabilitat d’aprofitar la superioritat numèrica i evitar cap desgràcia. L’entrenador va cobrir la targeta groga de Budimir i Abdon contestà amb un gran gol.

Aquesta carrera és llarga i plena de dificultats. Els rivals tenen armes poderoses i la seva ambició està a l’altura d’un repte que serà molt complicat però, gens ni mica, impossible. Ara s’entra en un període en què la classificació ajudarà a marcar els partits. El Mallorca entra en aquest cicle de menys a més i veurem fins on és capaç d’arribar.