X

La gentrificació arriba al barri palmesà de Son Espanyolet

Compradors nòrdics es fixen en habitatges que gairebé arriben als 2 milions, i que els residents no poden pagar

30/03/2018

La gentrificació arriba al barri palmesà de Son Espanyolet

Imatge d'arxiu.

25

Dúplex amb piscina privada i pàrquing per prop d’1,6 milions d’euros. Planta baixa, de característiques similars, per 653.000. Són habitatges actualment en venda a la barriada palmesana de Son Espanyolet, res a veure amb les zones considerades històricament de luxe, com Son Vida o Son Armadans. Al costat de Santa Catalina, aquest indret s’ha posat de moda entre el comprador nòrdic, sobretot noruec, suec i danès. Un client amb un poder adquisitiu més elevat que el ciutadà de les Illes, que afavoreix, amb aquestes operacions immobiliàries, la temuda gentrificació: un fenomen que suposa l’expulsió dels residents d’una zona per part d’una altra població amb més poder adquisitiu. De forma progressiva, el preu dels lloguers de llarga durada puja i el cost dels habitatges en venda també, provocant que els veïnats de tota la vida se’n vagin.

Això ja ha passat a zones de Ciutat com Santa Catalina, Sa Gerreria o El Terreno i, segons Palma XXI (entitat que aglutina arquitectes, sociòlegs i polítics que estudien la gentrificació), Son Espanyolet es troba en perill de patir-ne també les conseqüències. Jaume Garau, responsable de Palma XXI, en declaracions a IB3 Ràdio, assegura que “en 30 anys tota la Ciutat Antiga de Palma i els barris devora la mar seran d’estrangers”.

 

Els veïnats de tota la vida, sense lloc on viure

 

Un clar exemple del que està passant a Son Espanyolet el trobem en la situació que ha viscut Nati Mascarell. Ella i la seva família fa prop de 3 anys que cerquen habitatge al barri. No ho han fet de forma intensiva, però sí que han anat telefonant cada vegada que han vist una nova promoció o una planta baixa en venda. Han comprovat com, amb el temps, l’oferta s’ha anat multiplicant, a la vegada que els preus. “És una bogeria”, explica. “Em demanaven més d’un milió i mig d’euros per un adossat”.

Marc Morell, antropòleg social i investigador especialitzat en gentrificació a la Universitat de les Illes Balears, fa la següent reflexió: “¿Que fan els polítics locals i els propietaris d’immobiliàries de les Illes per frenar aquesta situació? És molt fàcil demonitzar els estrangers, i culpar-los, però cal mirar-nos el melic primer”, apunta.

Segons l’entitat Palma XXI, a banda de Son Espanyolet, també s’ha de vigilar com evolucionen indrets com Es Molinar, Ca’n Pastilla o Sant Agustí, en definitiva, totes les zones que toquen la Badia de Palma.

30/03/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT