Illes Balears
Compradors nòrdics es fixen en habitatges que gairebé arriben als 2 milions, i que els residents no poden pagar
30/03/2018
Imatge d'arxiu.
54Dúplex amb piscina privada i pàrquing per prop d’1,6 milions d’euros. Planta baixa, de característiques similars, per 653.000. Són habitatges actualment en venda a la barriada palmesana de Son Espanyolet, res a veure amb les zones considerades històricament de luxe, com Son Vida o Son Armadans. Al costat de Santa Catalina, aquest indret s’ha posat de moda entre el comprador nòrdic, sobretot noruec, suec i danès. Un client amb un poder adquisitiu més elevat que el ciutadà de les Illes, que afavoreix, amb aquestes operacions immobiliàries, la temuda gentrificació: un fenomen que suposa l’expulsió dels residents d’una zona per part d’una altra població amb més poder adquisitiu. De forma progressiva, el preu dels lloguers de llarga durada puja i el cost dels habitatges en venda també, provocant que els veïnats de tota la vida se’n vagin.
Això ja ha passat a zones de Ciutat com Santa Catalina, Sa Gerreria o El Terreno i, segons Palma XXI (entitat que aglutina arquitectes, sociòlegs i polítics que estudien la gentrificació), Son Espanyolet es troba en perill de patir-ne també les conseqüències. Jaume Garau, responsable de Palma XXI, en declaracions a IB3 Ràdio, assegura que “en 30 anys tota la Ciutat Antiga de Palma i els barris devora la mar seran d’estrangers”.
Un clar exemple del que està passant a Son Espanyolet el trobem en la situació que ha viscut Nati Mascarell. Ella i la seva família fa prop de 3 anys que cerquen habitatge al barri. No ho han fet de forma intensiva, però sí que han anat telefonant cada vegada que han vist una nova promoció o una planta baixa en venda. Han comprovat com, amb el temps, l’oferta s’ha anat multiplicant, a la vegada que els preus. “És una bogeria”, explica. “Em demanaven més d’un milió i mig d’euros per un adossat”.
Marc Morell, antropòleg social i investigador especialitzat en gentrificació a la Universitat de les Illes Balears, fa la següent reflexió: “¿Que fan els polítics locals i els propietaris d’immobiliàries de les Illes per frenar aquesta situació? És molt fàcil demonitzar els estrangers, i culpar-los, però cal mirar-nos el melic primer”, apunta.
Segons l’entitat Palma XXI, a banda de Son Espanyolet, també s’ha de vigilar com evolucionen indrets com Es Molinar, Ca’n Pastilla o Sant Agustí, en definitiva, totes les zones que toquen la Badia de Palma.
30/03/2018
El cantant roman ingressat a la UCI de Son Espases i la seva vida no està en perill
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
El GOB celebra la contundència de la Guàrdia Civil i que es posi el focus de les restriccions d'aigua en els grans consumidors
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari
