Geòrgia celebra, aquest dissabte, unes eleccions parlamentàries clau que es plantegen com un plebiscit sobre si el país s’ha d’acostar més a Moscou o a Brussel·les. Amb una presidenta proeuropea i un primer ministre prorús, les enquestes donen un avantatge molt ajustat als partidaris del Kremlin.
Tres milions i mig de persones estan cridades a les urnes per elegir els 150 diputats d’un Parlament que es preveu que quedi molt polaritzat. Ara fa un any, Geòrgia va rebre l’estatus de país candidat a l’adhesió a la Unió Europea, però aquest estiu Brussel·les s’ha fet enrere. El motiu: l’aprovació d’una sèrie de lleis que fan retrocedir drets polítics i socials, seguint les petjades de Rússia i Hongria. L’impulsor d’aquesta normativa és el partit Somni Georgià que ja fa dotze anys que és al poder i que està liderat per l’empresari més ric del país. Tot i que oficialment es declaren equidistants, acusen l’oposició, obertament proeuropea de provocar una guerra amb Rússia si continuen espitjant el país cap a Occident. Així, en nom de la “pau” ja amenacen d’il·legalitzar els partits favorables a la Unió Europea. Mentrestant, el Kremlin guarda silenci, i a Brussel·les li preocupa perdre influència en un país per on passen gasoductes que són clau per reduir la dependència energètica… amb Rússia.
Unes 200 persones s’han concentrat a les portes del centre, as Pil·larí, a Palma, i s'hi ha llegit un manifest: "Aquí t'esperam, amb els braços oberts"