GOB: 50 anys de lluita ecologista

De la protecció d'espais emblemàtics de les Illes als reptes ambientals de la globalització

Un curs d’ornitologia a la Societat d’Història Natural va encendre el cuquet d’un grapat de joves que es decidiren a formar un grup ecologista. Després d’un estiu de redactar estatuts, a finals del 1973 el Govern Civil aprovava la inscripció del GOB com a associació. “Va ser un moment de molta emoció que la història ha demostrat que estava ben justificada”, recorda Joan Mayol, el soci número 1 de l’entitat. La seva fita era arribar als 100 socis. 50 anys després, el GOB en té 4.000.

La lluita per evitar la urbanització de sa Dragonera va marcar bona part de la història de l’ecologisme a les Illes. “Va ser una lluita molt toponímica que es va reproduir després en campanyes concretes de salvem, salvem, salvem…” assegura Margalida Ramis, portaveu del GOB. I és que les sigles dels ecologistes són al darrere de la protecció de molts espais emblemàtics de les Illes com s’Albufera, Cabrera, Punta de n’Amer o es Trenc, però també destaquen els membres del GOB la Llei d’Espais Naturals dels anys 90 o la recentment aprovada Iniciativa Legislativa Popular “Avui per Demà”.

L’ecologisme ha canviat molt en cinc dècades. Ara s’enfronta a problemàtiques globals com el canvi climàtic, la transició energètica o la turistificació. Segons Ramis, “les amenaces ara són més difoses, més àmplies, més difícils de concretar; però alhora són molt més incisives. L’ecologisme ha virat cap a l’ecologisme social i polític perquè ha hagut de qüestionar l’arrel de tot plegat. “Sigui com sigui, Ramis destaca la feina de carrer i la transversalitat com a pilars del GOB aquests 50 anys. Unes bases sobre les quals fer feina i mantenir la flama de la lluita ecologista 50 anys més.