Els 11 milions recuperats de sentències de corrupció i els 1,5 milions que deu Matas

Els 7.438.000 recuperats pel Consell de Mallorca s'han dedicat a projectes socials de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials

El Govern i el Consell de Mallorca han recuperat 11.152.000 euros procedents de les sentències de corrupció política que a les Balears marcaren una dècada. Estam parlant de casos tan coneguts com Nóos, Can Domenge, Cas Scala o el cas Maquillatge lligats a noms com els de Jaume Matas, Maria Antònia Munar o Joan Cardona per dir-ne alguns d’una llarga llista d’expolítics condemnats. En el cas del Consell de Mallorca tots els diners s’han destinat a projectes socials. Un acord de ple de 2017 va aprovar que tots els diners procedents de la corrupció política es dedicarien a l’Institut Mallorquí de Afers Socials (IMAS).

Precisament és el Consell de Mallorca, institució que temps enrere va dirigir Maria Antònia Munar, la qui més diners ha recuperat procedents d’aquesta part de la història negra de les Illes. Des de l’any 2013, un total de 16 condemnats -entre ells, Munar, Miquel Nadal o Bartomeu Vicenç- han retornat 7.438.000 a través de les sentències dels casos Can Domenge i part de Maquillatge. Tot i això encara queden quantitats pendents per rescabalar. La institució assegura que reclamarà el compliment de la sentència pel que fa al retorn d’aquestes quantitats.

Caixa única

Des de l’inici de les primeres sentències el Govern ha ingressat 3,7 milions d’euros en concepte de responsabilitat civil. Pel que fa al cas Scala -amb Joan Cardona com a màxim responsable de la trama corrupta i amb una condemna de 16 anys de presó- tan sols s’han abonat 1.044.153 milions d’euros dels 6,2 milions que establia la sentència. Del cas Nóos, que en el seu dia va aparèixer als informatius d’aquí i de fora perquè entre els acusats hi havia Cristina de Borbó i Iñaqui Urdangarín, s’ha ingressat a les arques públiques el total de la sentència que supera el 1.800.000 euros. Urdangarín ha pagat tot el que se li reclamava. Els imports recuperats pel Govern han anat a la caixa única.

Jaume Matas

L’expresident ha aportat la seva part del cas Nóos, però el també exministre de Medi ambient encara ha de pagar 1,2 milions d’euros per la peça número 3 del Palma Arena, coneguda com el cas Òpera. El que sí ha abonat són 35.000 euros per la peça número 13 del cas Palma Arena i altres 2.950 per son Espases.

L’acusació a Mapau

A l’informatiu migdia d’IB3 Ràdio hem volgut recuperar una de les veus que varen fer història en aquell moment, la de l’advocada de l’acusació en el cas Mapau, Ascensión Joaniquet. Una causa anterior al Palma Arena on es va jutjar la trama de fons públics per captar vots de migrants balears a l’Argentina i l’Uruguai, al 98, durant un el govern de l’expresident Jaume Matas. De qualque manera el cas Mapau o Formentera va ser l’embrió de la intensa lluita anticorrupció que anys després va seguir amb altres causes. Joaniquet recorda el cas Mapau com una causa molt dura ja que “s’escapolia com una anguila; no es va aconseguir la imputació de l’expresident Jaume Matas, però va suposar una fita important que va ser investigar fins al final”.

Ascensión Joaniquet afirma que “els jutges i fiscals de les Balears han estat pioners en la lluita contra la corrupció”. Assegura també que “hi ha hagut un canvi de cultura, però queda encara camí per fer. Falta més transparència per saber què cobren els polítics o si un funcionari se’n va de dietes, perquè ha de fer una actuació, saber en què s’ha gastat els diners “. Joaniquet mira més enllà de les Illes i diu que “a nivell internacional s’han de combatre les evasions de diners cap a paradissos fiscals”.

Per fer aquesta informació amb alguns dels protagonistes que en aquella època lluitaren contra la corrupció política hem intentat entrevistar sense èxit el fiscal Joan Carrau; el jutge José Castro; i l’advocat i exdiputat de Més, Miquel Àngel Mas.