Illes Balears
Els 'sprites' o descàrregues elèctriques que es produeixen a l'alta atmosfera són molt males de veure
21/10/2018
Un 'sprite' gravat per l'Agrupació Astronòmica d'Eivissa (AAE) des de l'observatori de Puig des Molins.
24La càmera de l’Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE) de l’observatori de Puig des Molins ha enregistrat un ‘sprite’, un espectre vermell sobre la tempesta del passat 19 d’octubre. A les 20:05 hores. Quan hi ha tempesta, les descàrregues elèctriques van normalment del núvol a terra, entre núvols o dins el mateix núvol. Però n’hi ha d’altres raríssimes que van… cap a l’espai. Concretament, a l’alta atmosfera, a uns 90 km aproximadament. En temps real, aquests llampecs són vermells, una espurna lluminosa ataronjada amb tentacles blavosos penjant. En ocasions, els ‘sprites’ van precedits per un halo vermellós.
Aquest tipus de flaixos de raigs gamma terrestres (TGFs) són molt mals de veure perquè duren ben poc, entre 0,2 i 3,5 mil·lisegons, però poden presentar energies de fins a 20 MeV. Els científics han detectat, fins i tot, intercanvi d’emissions de positrons i electrons energètics. Segurament són causats per intensos camps elèctrics produïts per sobre o a l’interior de grans tempestes elèctriques.
Experts de llamps a Mallorca
Milers de tempestes elèctriques cauen cada any damunt Mallorca. En total, de mitjana cauen 9.704,38 llamps a l’any. El punt on n’impacten més és al puig Major. Sobretot llampega el mes de setembre i maig, principalment al migdia i a mitjanit. Primer cauen a la mar i després a terra. Júpiter, pare de déus i homes, ho dicta en aquest ordre.
Les tempestes elèctriques tenen predilecció per les puntes del puig Major i nord de Mallorca, mirant a Menorca. La negror sol arrancar al cap de Formentor i acabar a la badia d’Alcúdia i Pollença, el poble que ha viscut la pitjor torrentada des de 1990. IB3 Notícies ha publicat imatges aèries de moltes cases i cultius negats. Pitjor va ser a Sant Llorenç.
Això és així perquè aquest vent mescla el de la vall de l’Ebre amb el de Tramuntana, salvant la barrera dels Pirineus. A voltes, pot ser virulent. Les enrampades superiors a 16 descàrregues/Km² solen caure a l’aeroport de Palma, a platges, pinars i olivars, i zones rocoses. Tot està relacionat amb l’orografia de l’època càlida de l’any.
Maurici Ruiz, Miquel Tomas, Cristina Mas, Lluís Salvà i Miquel Grimalt han estudiat els llamps que han caigut a una àrea de 10.807 km², dels quals 3.649,24 km² (33,7%) es corresponen amb la superfície de l’illa de Mallorca i la resta (66,3%) com superfície marítima. Entre l’1 de juliol del 1994 i el 31 de desembre de 2010 han vist moltes vegades com el cel s’obria. Concretament, en 160.806 ocasions. Ho expliquen tot en el seu treball ‘Climatología de descargas eléctricas en Mallorca y su relación con las precipitaciones intensas’.
Els experts han observat que en qualsevol de les quatre estacions, si s’analitza la precipitació provocada per episodis tempestuosos, s’observen excepcions: molts dies de tempesta elèctrica amb escassa o molt poca precipitació.
Amb tot, l’estudi del 2016 avisa de forta inestabilitat a l’interior de Mallorca d’abril a octubre, mes mortal enguany. Han mort 13 persones.
Amb el precedent d’Alomar i Grimalt (2009), entre altres, les conclusions d’aquest treball són rellevants per una major aproximació al coneixement de la climatologia de les descàrregues.
21/10/2018
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
