Divendres, 27 de febrer de 2026

15°C 15° 12°

Illes Balears

Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Resum informatiu

EMISSIÓ

EN DIRECTE

Darrers Informatius RÀDIO

Darrers IB3 Notícies

Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera

L'actualitat en 3'

En directe

A la carta

informatius ràdio

IB3 Noticies

espanya

Ha mort Antonio Tejero als 93 anys

Just avui s'han desclassificat documents del 23F i s'han desvelat converses de la seva dona en què el defineix com un "desgraciat" perquè l'Exèrcit el va deixar tirat "com una llosca"

25/02/2026

Imatge d'arxiu d'Antonio Tejero el dia de l'exhumació i reubicació del cos de Francisco Franco, el 24 d'octubre de 2019, al cementiri del Pardo, a Madrid. / EUROPA PRESS

Redacció

@IB3noticies

176

L’extinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, qui va protagonitzar l’intent del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, ha mort aquest dimecres als 93 anys, segons ha confirmat a l’agència Efe el despatx d’advocats que representa la seva família. Un dels seus fills ha emès un comunicat anunciant la seva mort: “Vull comunicar-vos amb profund dolor que avui, 25 de Febrer del 2026, el meu pare, Antonio Tejero Molina, ha mort en companyia de tots els seus fills. Havent rebut els últims sagraments i la Benedicció de La seva Santedat León XIV. Don infinites Gràcies a Déu per la seva vida lliurada i generosa envers Déu, Espanya i la seva família. Prego una oració pel seu etern descans. Gràcies”, resa el comunicat.

També des del despatx d’advocats que li representava en l’actualitat, l’advocada Ángeles Cañizares assenyala que la seva mort s’ha produït a les 18:45 hores d’aquest dimecres a la ciutat valenciana d’Alzira, on residia amb una de les seves filles. “La seva mort s’ha produït de manera serena, en pau, envoltat de tota la seva família i després d’haver rebut els sants sagraments”, exposa. I afegeix: “Tota la família en el convenciment absolut que “la mort no és el final”, agraeix per endavant totes les mostres d’afecte i suport rebudes en aquests moments tan difícils i prega el màxim respecte a la seva privacitat”.

Tejero ha mort dos dies després del 45è aniversari del 23F i just el mateix dia que s’han desclassificat documents del cop militar fallit contra la democràcia espanyola, entre els quals, converses en què la seva dona, Carmen Díaz Pereira, lamentava en diverses ocasions que l’Exèrcit va deixar tirat Tejero “com una llosca” i el va considerar com un “desgraciat”.

En una altra conversa, la dona torna a lamentar que “me l’han deixat com una llosca. Me l’han deixat sol, me l’han enganat (…) És un desgraciat; si damunt l’estan titllant de boig i bandoler”. Carmen Díaz insisteix en això en una altra conversa posterior: “Tant d’amor a la pàtria, tant de donar-ho tot, mira com l’han enganat. Estaria l’Exèrcit darrere, al càrrec, i ara ningú ha fet res”.

L’esposa de Tejero expressa en diverses converses el temor que poguessin matar el seu marit. Una d’elles és amb el seu fill Antonio, que es trobava a l’Acadèmia General Militar de Saragossa, i al qual li trasllada que l’Exèrcit “s’ha rajao”, comentari al qual aquest respon amb insultant els militars.

Segueix un diàleg entre mare i fill sobre els anys de presó als quals podria ser condemnat Tejero i després del qual la seva dona: “Si jo pogués tornar-te a parir, cap fill meu seria militar”. A més, considera que el seu marit és un “jilipuertas” quan comenta amb el seu fill que ha sentit a la televisió que ell assumeix tota la responsabilitat del cop. Entre els documents també apareix el nom del periodista mallorquí Joan Pla, amic de Tejero, que va ser un dels testimonis civils en el judici per l’intent de colp d’estat.

El 23 d’octubre de 2025 va circular el rumor que s’havia produït la seva mort, que alguns mitjans van arribar a publicar, i la família va sortir a desmentir la defunció a través d’un comunicat.

Nascut a Alhaurín el Grande, a Màlaga, el 30 d’abril de 1932, va ingressar en la Guàrdia Civil en 1951. El 23 de febrer de 1981 va ser la cara visible del cop d’estat en entrar al Congrés dels Diputats pistola en mà i retenir durant hores per les armes al Govern d’Espanya i els parlamentaris, reunits en un ple d’investidura. En el judici posterior, celebrat en 1982, va ser expulsat de la Guàrdia Civil i condemnat a 30 anys de reclusió per rebel·lió militar. En 1996 va obtenir la llibertat condicional. Va ser l’últim dels condemnats pel cop d’estat a sortir de la presó, després de romandre quinze anys i nou mesos, la major part al castell de Figueres, a Girona, del qual era l’únic reclús.