Els caravanistes clamen contra l’ordenança de trànsit de Ciutadella
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut

La pel·lícula mostra el dolor i l'angoixa de la família, que va patir amenaces i va veure en el judici com els responsables de la mort de Guillem sortien pràcticament impunes
‘La Mort de Guillem‘ comença amb l’assassinat del jove valencià antifeixista a mans d’un grup nazi l’any 1993. A partir d’aquí, la pel·lícula mostra el dolor i l’angoixa de la família, que va patir amenaces i va veure en el judici com els responsables de la mort de Guillem sortien pràcticament impunes. En aquell moment, “era la València del plom”, explica el pare de Guillem. “Els grups feixistes anaven per la nit a perseguir rojos, independentistes, immigrants, homosexuals. Anaven a perseguir gent com Guillem i que pensava com ell”.
La tragèdia va marcar a molts i va ser quan es va iniciar el clam unit contra el feixisme: ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó’.
Dirigit per Carlos Marqués-Marcet, que ha guanyat enguany el premi Talent al Festival de Màlaga, el film s’estrena aquest divendres vespre a IB3, À Punt i TV3. Una fita sense precedents perquè és la primera pel·lícula que s’emet de manera simultània a les tres televisions públiques de catalanòfones. “Que ho veja molta gent i puga prendre consciència que això no ha de tornar a ocurrir mai més”, assegura el pare de Guillem Agulló. A més, “que ho fagen les tres televisions és un gran orgull per a nosaltres. Guillem haguera volgut que això fora així”.
Pablo Molinero i Glòria March interpreten els pares de Guillem en una producció que inclou la cançó original ‘No s’apaguen les estreles’ creada per l’exvocalista d’Obrint Pas, Xavi Sarrià.
Afirmen que van presentar al·legacions, però que mai no els van respondre, mentre que l'Ajuntament assegura no haver-les rebut
Segons el Servei d'emergències 061, el menor caminava per la voravia quan un camió li hauria colpejat el cap amb el retrovisor
Aquesta cursa va ser una idea d'un grup d'amics del poble i ha acabat convertint-se en una de les cites més importants del municipi
30 estudiants de 15 països participen a l'estada lingüística de l'Institut Ramon Llull