Illes Balears
16.700 illencs decideixen excloure’s de rebre propaganda electoral a ca seva
Això suposa poc més del 2% dels electors residents a les Illes que no rebran a la seva bústia, ni les paperetes ni la publicitat dels partits polítics per a les eleccions del 28 de maig
27/04/2023
11
Es multiplica per 11 el nombre d’electors a Balears que es donen de baixa del cens de propaganda electoral en els darrers 4 anys, segons dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a IB3 Notícies.
Així, 16.716 persones han sol·licitat deixar de rebre, a la seva bústia, ni les paperetes ni la publicitat dels partits polítics per a les eleccions del 28 de maig. Això suposa poc més del 2% dels electors residents a les Illes. La sol·licitud per donar-se de baixa es pot fer a través de la web de l’INE mitjançant certificat digital o clau PIN.
A tot Espanya, un total de 895.257 electors s’han donat de baixa del cens de propaganda electoral i no rebran els sobres. Aquesta xifra s’ha multiplicat per 10 en comparació als passats comicis. Tot i que la xifra d’enguany, a penes representa un 2,5% del total d’electors.
Per nombre de persones, Madrid i Barcelona és on més electors han demanat sortir del llistat. Però en relació al nombre total d’electors al cens, la província d’Àlaba és on més persones han sol·licitat l’exclusió, un 5%.
Els motius poden ser diversos: per generar manco residus, estalvi de doblers o simplement per una desafecció a la política partidista. En les passades eleccions autonòmiques i insulars del 2019, els partits illencs van ser subvencionats per les arques públiques amb un total de 2.265.000 euros destinats a pagar despeses electorals, entre d’altres, l’enviament de paperetes, cartelleria i propaganda electoral.
Per a les eleccions autonòmiques i insulars d’enguany, les quanties de les ajudes per despeses electorals que rebran els partits polítics augmenten un 15,4% respecte dels comicis anteriors del 2019. Un increment que es correspon a l’evolució de l’IPC.
Això significa que per a les eleccions del 28 de maig al Parlament i als consells insulars, les formacions ingressaran dels comptes públics: 17.480 euros per cada diputat o conseller obtingut, i 57 cèntims per cada vot guanyat de les candidatures que aconsegueixin almenys un escó.
Les despeses electorals per la tramesa de sobres i paperetes, propaganda i publicitat també les subvenciona l’Administració: abonarà 22 cèntims per elector en cada una de les circumscripcions en què s’hagi presentat llista a la cambra i als consells. Segons el Govern, només es paguen les despeses que es justifiquen.
A les eleccions de l’any 2019, el PSIB-PSOE va rebre 828.000 euros. Més per Mallorca, 386.000 euros. El PP, 344.000 euros. El Pi, 316.000 euros. Podem, 277.000 euros. Més per Menorca, 109.000 euros. Ciutadans, 43.000 euros i Gent per Formentera, 9.000 euros. En total, 2.265.000 euros.
Per la cita electoral del 28M, els partits cobraran una bestreta del 30 per cent d’acord amb els resultats de les eleccions del 2019. La resta, ho ingressaran després de les eleccions sota la supervisió de la Sindicatura de Comptes.
Consulta les candidatures presentades per a les eleccions al Parlament i als consells insulars
El PP i el PSIB, els que més candidatures presenten als municipis per al 28M
Notícies relacionades >
27/04/2023
Comentaris:
(*) Camps obligatoris‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
A cops i al cap: el detingut per presumptament assassinar la seva sogra tenia antecedents policials de caràcter violent
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Mallorca: una plaça turística per cada dos residents
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
