L’IB-Salut sancionarà els conductors que es neguin a conduir les noves ambulàncies
Javier Ureña ha explicat que els conductors ja conduïen vehicles de més de 3.500 quilos quan feien feina per a l'anterior empresa
Jaume Rabassa Moll és el net d'un dels 32 mallorquins assassinats en un camp de concentració nazi
Cap de setmana d’homenatge a les víctimes mallorquines del franquisme i de l’holocaust nazi, amb la col·locació de diverses pedres Stolpersteine als carrers dels municipis on visqueren els represaliats. Es tracta d’un projecte artístic d’abast internacional, ideat per l’alemany Gunter Deming, i amb unes 70.000 pedres a 24 països. El Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma hi han col·laborat.
Una pedra de la memòria, de color plata, s’ha col·locat al número 9 del carrer de Josep Maria Quadrado de Sóller, on visqué el batle Llorenç Roses, víctima de la repressió franquista. A Palma, al carrer de Rafel Xamena s’ha instal·lat una placa daurada en record d’aquest pescador, assassinat pels nazis a Mauthausen el 6 de gener de 1942.
D’altra banda, el número 9 del de carrer Bellpuig també comptarà amb una Stolperstein, que ret homenatge a Jaume Rabassa, assassinat a Alemanya el 24 de desembre de 1943. Els familiars han rebut amb emoció l’homenatge i la placa servirà per mantenir en la memòria fets que tan de bo no es repeteixin mai.
Jaume Rabassa Moll és el net d’un dels 32 mallorquins assassinats en un camp de concentració nazi. El seu padrí no va fer la ruta més comuna. Va sortir de Camp de Mar a bord d’un llaüt de 6 metres amb altres 8 mallorquins l’any 39. Però al poc de partir varen tenir problemes i un vaixell italià els va recollir i dur fins a Itàlia, on les autoritats els varen empresonar. Durant 4 anys passaren per diverses presons italianes fins que l’any 43, durant un trasllat, els 9 varen aconseguir fugir. Alguns d’ells tornaren a Mallorca, altres anaren a Cuba, però els familiars de Jaume Rabassa no tornaren a tenir notícies seves.
Va ser l’any 2008, quan contactaren amb la historiadora Elena Rodríguez, qui va fer feina a l’arxiu del camp de concentració de Buchenwald, a Alemanya, i els va poder ajudar. Hi ha constància documental que més de 9.000 espanyols passaren pels camps de concentració nazis. 5.185 hi moriren i, avui dia, 334 encara figuren com a desapareguts. Entre els assassinats hi va haver 32 víctimes de les Illes.
Javier Ureña ha explicat que els conductors ja conduïen vehicles de més de 3.500 quilos quan feien feina per a l'anterior empresa
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
Els fets han ocorregut devers les 14.00 hores d'aquest dilluns, al carrer del General Riera de Palma
La Policia Local de Palma es troba a l'espera del certificat mèdic que confirmi la declaració de l'home, d'uns 50 anys, el qual va donar negatiu en alcohol i drogues