MEDIA

Internet, el brou de cultiu per als malalts imaginaris de l’era digital

La recomanació dels professionals de la salut és deixar de "consultar testimonis personals" a internet sobre qüestions sanitàries


Internet ha afavorit la presència cada cop més gran de “cibercondríacs”, persones amb una alta ansietat per la seva salut i intolerància a la incertesa, que troben en aquest “oceà digital” una font i un servei per a comprovar, escorcollar i estar en contacte amb el que suposen les seves principals preocupacions.

La psicòloga i professora del grau de Psicologia de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), Marta Santarén, explica que el “cibercondríac” és una persona que busca de manera excessiva informació en cercadors d’internet sobre símptomes de malalties.

Per a aquestes persones, explica, l’alarma salta amb cada nova malaltia de la qual es fan ressò els mitjans de comunicació, la qual cosa s’ha vist acrescut durant la pandèmia i postpandèmia.

Des de la seva experiència professional, Santarén explica que internet agreuja l’estat compulsiu d’una persona hipocondríaca, malgrat que, en un primer moment, pugui veure’l mitigat en trobar una resposta ràpida sobre qüestions que el preocupen sobre la seva salut o la dels seus estimats.

Les compulsions que sofreixen aquest tipus de persones per tractar de trobar en internet una resposta ràpida a allò que els preocupa en l’àmbit de la salut es van repetint d’una manera més freqüent i impactant en el seu funcionament quotidià, la qual cosa ha conduït al final del “cibercondríac”.

Per l’experiència de pandèmies i epidèmies passades, “els professionals de salut mental sabem que, en aquests temps, s’incrementa l’ansietat i les preocupacions per la salut i tot el que té a veure amb comportaments de cerca de seguretat“, afirma Santarén.

Per a l’experta, “internet és una bona eina, sempre que l’usuari faci un exercici de responsabilitat individual, sigui conscient que internet és un mercat lliure i es posicioni com a consumidor, responsable i proactiu“.

També es pengen en la xarxa informacions “poc rigoroses” sobre temes de salut, que “no afavoreixen” a una persona sana, però menys encara a aquella que està més afligida o és més vulnerable al desenvolupament d’una conducta hipocondríaca, per la qual cosa Santarén creu que aquest tipus de continguts afavoreixen una tendència creixent de persones cibercondríaques.

Reconeix, no obstant això, que hi ha webs que contenen “una adequada evidència empírica i científica per a poder consultar aquestes qüestions”, el llenguatge de les quals, no obstant això, no és quotidià, per la qual cosa “també és molt interessant” la labor divulgativa de professionals, que utilitzen un llenguatge més pròxim per a tractar qüestions, que “ens poden preocupar sobre la salut o determinades malalties amb les quals ens toca conviure en aquests moments”.

En aquest context, la recomanació dels professionals de la salut és deixar de “consultar testimonis personals” a internet sobre qüestions sanitàries, i, si es vol obtenir informació proactiva, s’asseguri la qualitat i rigorositat de la font que es consultarà.

Pilar Mazo

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |