Introspecció i addiccions a “Els dies bons”

A n’Aina Fullana Llull, l’escriptura li ha servit per fer introspecció. Per fer recerca del seu passat. Així, amb 24 anys, ha gestat la seva primera novel·la, que du per títol Els dies bons. “És una conjugació d’allò que va marcar la meva vida amb les ganes de crear una ficció que he tengut des de ben petita”, explica la jove escriptora.

Un relat d’abismes i llums. Construït a partir de les veus d’un pare, una mare i una filla. Que entre addiccions i passions, emmirallen la foscor de la Mallorca dels anys 80. “És una història de la societat d’aquell moment, ja sabem com varen ser els anys vuitanta a ciutat com Palma i Manacor”, afegeix Fullana.

I és que els traumes acaben marcant la vida dels personatges. Però no només els seus propis, sinó també els de la seva família. En aquesta línia, l’autora apunta: “Pots reviure els traumes de la teva família, o evitar-los”. I una eina per fer-ho, pot ser la creativitat.Els dies bons n’és la mostra. Una novel·la guardonada amb el Premi València de Narrativa, que està previst que es posi a la venda a les llibreries, cap a finals de mes.