El recinte arqueològic més gran de les Illes, la Torre d’en Galmés d’Alaior, fa més de vint anys que s’excava, i encara en queda molt. La campanya d’enguany s’ha dedicat a escodrinyar els secrets de la vida dels post-talaiòtics, els menorquins de fa 2.500 anys.
Des de fa dues setmanes, però, s’ha començat a excavar una casa que podria ser d’un període anterior i que es troba a la part més antiga del poblat. L’objectiu és conèixer la vida domèstica i com s’organitzaven els talaiòtics inicials, dels quals no se sap pràcticament res.
Enguany, el projecte disposa de la participació de 10 estudiants d’Història i Ciències de l’Antiguitat procedents de Madrid i Barcelona i també de 6 voluntaris de Menorca que s’han dedicat a despedregar l’estructura. Una feina que ha permès descobrir les primeres línies divisòries de l’habitatge.
Les feines prosseguiran a partir de dilluns al laboratori del Museu de Menorca on es continuarà amb la investigació.
Els investigadors situen la casa de l'expresident del Govern espanyol com un nucli on es planificaven i dirigien les instruccions de més sensibilitat de la presumpta xarxa
Rodada en la seva major part a l'illa, el director, David Ilundain, confia que el públic quedi atrapat per aquest thriller que mescla cinema social i quinqui