Un dels atractius turístics d’Eivissa són les seves discoteques. Algunes són temples a escala mundial. Un bon nombre d’elles tenen dècades de recorregut. Però quasi oblidades en el temps, altres contemporànies a aquestes, desaparegueren. O no del tot. Avui són runes que traslladen a un paisatge apocalíptic o nostàlgic, d’efervescència d’altre temps. L’artista visual eivissenca, Irene de Andrés, les ha rescatat de l’oblit els darrers anys.

L’estructura inacabada de la discoteca Idea va ser durant quasi tres dècades, fins que es va esbucar el 2013, una de les postals no venudes de Sant Antoni de Portmany. Però font d’inspiració d’Irene de Andrés.

El que podia haver estat i no va ser, lluny de la primera línia de la mar, és avui un escenari fantasmagòric al mig de la muntanya de Sant Josep. Com la discoteca Idea i Festival Club, de Andrés ha recollit en imatges, en diferents formats, altres tres escenaris d’esbarjo oblidats: la discoteca Heaven, que ha canviat de nom al llarg de diferents dècades, a l’avinguda del rei Joan Carles de Vila; Toro-Mar, dins el parc natural de ses Salines; o Glory’s, situada al que va estar l’hipòdrom de Can Bufí.

El treball de la portmanyina amb aquestes discoteques oblidades ha estat titulat, ‘Donde nada ocurre’. Realitzat entre el 2011 i 2016 i es pot gaudir ara a la seva web irenedeandres.com.