X

El recorregut d’un president empresonat per corrupció

Al novembre, Matas va admetre davant un tribunal haver comès prevaricació. I encara té causes pendents

12/06/2018

El recorregut d’un president empresonat per corrupció

Jaume Matas i Iñaki Urdangarin en una imatge d'arxiu l'any 2005. /EFE

9

L’expresident de les Illes Balears Jaume Matas va realitzar nombroses obres públiques amb l’objectiu de simbolitzar canvis i la millora de vida de la societat balear. Malgrat això, passarà a la història com el responsable polític de major rang empresonat per corrupció a Balears, encara que no l’han faltat competidors.

El seu mausoleu metafòric és el Palma Arena. L’edifici esportiu va costar uns 110 milions d’euros, més del doble del pressupost inicial, i el desfasament del qual va derivar en una gran instrucció judicial.

La primera peça jutjada d’aquesta macrocausa va arrossegar a Matas a la presó per tràfic d’influències, i ara la peça 25, el famós cas Nóos, li retornarà a presó per concedir-li l’organització de diversos fòrums a Iñaki Urdangarin en triar-ho per “la seva influència”, segons la sentència de 3 anys i 8 mesos dictada per l’Audiència de Palma i que aquest dimarts ha confirmat el Tribunal Suprem.

És la tercera condemna ferma a l’expresident, que solament després de ser jutjat sis vegades, va admetre el passat mes de novembre per primera vegada davant un tribunal haver comès un delicte.

 

Jaume Matas, de la presidència a la presó 

Jaume Matas es va convertir en president del Govern balear en 1996 en substitució de Cristófol Soler, desbancat des de les pròpies files del PP als pocs dies de reemplaçar a Gabriel Cañellas, que va dimitir després que un tribunal conclogués que va prevaricar en el cas Túnel de Sóller, però que no podia condemnar-li perquè els delictes havien prescrit.

La figura política del nou president, fins llavors conseller d’Economia, es va engrandir amb l’exercici del poder i va prendre domini del PP balear, el cartell electoral del qual va encapçalar en els comicis de 1999. Va guanyar les eleccions sense majoria absoluta i l’aliança de l’esquerra amb UM li va deixar en l’oposició.

Però José María Aznar va voler donar-li un paper protagonista i li va situar al capdavant del Ministeri de Medi ambient des de 2000 a 2003, any en el qual va encapçalar de nou la candidatura autonòmica del PP balear i va obtenir la majoria absoluta per governar en la legislatura que ha acabat sent la font de tots els seus problemes judicials.

Matas va afrontar aquest mandat amb unes maneres de líder inèdits en la política de l’arxipèlag i en un moment econòmic que li va permetre afrontar grans obres com el Palma Arena, inaugurat poc abans dels comicis autonòmics de 2007 per acollir el Mundial de Ciclisme en Pista.

Però a més va construir autopistes, algunes d’envergadura molt qüestionada com les d’Eivissa, va perforar el sòl de Palma per construir el metro amb menys passatgers d’Espanya i va iniciar l’edificació del nou hospital de referència de la comunitat, Són Espases, en un concurs que el seu *tripijoc han admès varis dels seus col·laboradors i que també s’ha investigat.

Imbuït de l’afany transformador va impulsar patrocinis de projecció internacional i va voler fer-ho de la mà d’una figura de l’esport olímpic com Iñaki Urdangarin, i proper a la reialesa pel seu matrimoni amb la infanta Cristina.

Malgrat tot, el PP de Matas no va aconseguir la majoria absoluta en les següents eleccions i es va tornar a conformar la “gran aliança” entre l’esquerra i UM liderada per l’avui convicta Maria Antònia Munar i al fins llavors omnipotent ídol polític van començar a mullar-se-li els peus.

Va abandonar el lideratge i les illes de forma precipitada i en pocs mesos va començar a teixir-se entorn d’ell un embull judicial que posava en evidència un presumpte enriquiment il·lícit, un suborn en favor de la seva esposa, i altres pràctiques corruptes ja sentenciades pels tribunals.

També han passat ja per presó alts càrrecs del Govern de Matas per diferents casos de corrupció, i alguns han assenyalat al capdavanter com a instigador d’accions delictives, però ha estat la macrocausa del Palma Arena, fraccionada en 26 peces entre les quals es troba el cèlebre cas Nóos, la que ha portat al propi Matas entre reixes.

Després de negar-li l’indult el Govern, Matas va complir 9 mesos per tràfic d’influències a la presó de Segòvia, per beneficiar amb fons públics a un periodista que li escrivia discursos.

També ha estat ja condemnat en ferm a pagar 9.000 euros per un suborn en favor de la seva esposa i a 8 anys d’inhabilitació per a càrrec públic per prevaricar en la contractació dels arquitectes del Palma Sorra.

Pesen sobre ell a més 7 anys d’inhabilitació per prevaricar en encarregar a Santiago Calatrava el disseny d’un palau de l’òpera, en una sentència on se li va imposar el pagament d’una responsabilitat civil d’1,2 milions, els fons públics que va cobrar l’arquitecte.

Al novembre, Matas va admetre per primera vegada davant un tribunal haver comès prevaricació, en una concessió relacionada amb el Mundial de Ciclisme en Pista de 2007, es va conformar amb altres 7 anys d’inhabilitació i va aportar 35.000 euros per rescabalar el dany causat, en el seu sisè judici per aquesta macrocausa.

Encara té causes pendents. Serà jutjat en breu per dos presumptes delictes d’inducció a la prevaricació o un continuat de prevaricació, així com de frau a l’administració, malversació de cabals públics i dos delictes de tràfic d’influències per l’adjudicació de l’hospital Són Espases, el major concurs públic en la història de Balears, licitat en 2006 per 778,4 milions. Li demanen entre 2 anys i 4 i mitjà més de presó.

12/06/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT