Illes Balears
Joan Manuel Serrat, Premi Princesa d’Astúries de les arts 2024
El jurat ha ressaltat de Serrat que és un "referent cívic", defensor del diàleg enfront de la crispació i un exponent de la seva irrenunciable vocació de bastir ponts entre països i generacions
24/04/2024
Imatge d'arxiu.
49El cantautor Joan Manuel Serrat ha estat guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les arts d’enguany. El jurat dels premis ha donat a conèixer avui dimecres a Oviedo el guanyador d’aquest guardó, al qual enguany concorren una cinquantena de candidatures de 21 nacionalitats diferents i que el 2023 va servir per a distingir l’actriu estatunidenca Meryl Streep.
El jurat ha ressaltat de Serrat, la candidatura del qual va ser proposada per l’exsecretari general de CCOO, Antonio Gutiérrez, que és un “referent cívic”, defensor del diàleg enfront de la crispació i un exponent de la seva irrenunciable vocació de bastir ponts entre països i generacions.
El de les arts, el primer dels vuit premis que convoca cada any la Fundació Princesa d’Astúries que està per decidir-se, està destinat a distingir “la labor de creació, cultiu i perfeccionament de l’arquitectura, la cinematografia, la dansa, l’escultura, la fotografia, la música, la pintura, el teatre i altres manifestacions artístiques”.
El català va fer el 2022 la seva gira de comiat després de 65 anys de carrera musical, i a les Balears va fer concerts a Mallorca i a Menorca.
Serrat (Barcelona, 1943) ha gravat més de 500 cançons, més de 40 discos i ha posat música als versos dels poetes més grans en espanyol, com Antonio Machado, Miguel Hernández, Neruda, Benedetti, Alberti, Lorca i León Felipe.
Autor d’èxits com ‘Penélope’, ‘Paraules d’amor’, ‘Cada loco con su tema’, ‘Mediterráneo’, considerada una de les millors cançons de la música espanyola de tots els temps, Serrat va anunciar la seva retirada dels escenaris el 2021 amb la gira ‘El vicio de cantar 1965-2022’, que va tancar amb una memorable actuació al Palau Sant Jordi de Barcelona el 27 de desembre de 2022.
Serrat va ser pioner de la Nova Canço catalana i una veu destacada contra la repressió i les injustícies del règim franquista, la qual cosa li va valer detencions, multes i fins i tot l’exili a Mèxic durant un any, però també el protagonista de l’escàndol que va suposar la seva renúncia a cantar en el festival d’Eurovisió el 1968, pel fet de no poder cantar en català el ‘La, la, la’ amb la qual cançó Massiel va guanyar fent-ho en espanyol.
Notícies relacionades >
24/04/2024
Comentaris:
(*) Camps obligatorisVanesa Marquès, guanyadora de la grossa de Nadal l’any passat: “Soc una rica amb mentalitat de pobre”
Com ha canviat la vida de la guanyadora de la Grossa de Nadal de Ciutadella, un any després?
Tomeu Penya canta per primera vegada amb la seva filla Alexandra
Ho fa per versionar 'Have you ever seen the rain' del grup Credence Clearwater Revival
Moments de pànic en un vol a punt d’aterrar a Palma
Diumenge vespre es van assolir ratxes de vent de més de 140 km/h a punts de la Tramuntana
Sorteig de Nadal: consulta aquí els números premiats
A les Illes Balears s'ha venut part d'un tercer, un quart i dos cinquens premis
