El jurat ha ressaltat de Serrat que és un "referent cívic", defensor del diàleg enfront de la crispació i un exponent de la seva irrenunciable vocació de bastir ponts entre països i generacions
Imatge d'arxiu.
135El cantautor Joan Manuel Serrat ha estat guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les arts d’enguany. El jurat dels premis ha donat a conèixer avui dimecres a Oviedo el guanyador d’aquest guardó, al qual enguany concorren una cinquantena de candidatures de 21 nacionalitats diferents i que el 2023 va servir per a distingir l’actriu estatunidenca Meryl Streep.
El jurat ha ressaltat de Serrat, la candidatura del qual va ser proposada per l’exsecretari general de CCOO, Antonio Gutiérrez, que és un “referent cívic”, defensor del diàleg enfront de la crispació i un exponent de la seva irrenunciable vocació de bastir ponts entre països i generacions.
El de les arts, el primer dels vuit premis que convoca cada any la Fundació Princesa d’Astúries que està per decidir-se, està destinat a distingir “la labor de creació, cultiu i perfeccionament de l’arquitectura, la cinematografia, la dansa, l’escultura, la fotografia, la música, la pintura, el teatre i altres manifestacions artístiques”.
El català va fer el 2022 la seva gira de comiat després de 65 anys de carrera musical, i a les Balears va fer concerts a Mallorca i a Menorca.
Serrat (Barcelona, 1943) ha gravat més de 500 cançons, més de 40 discos i ha posat música als versos dels poetes més grans en espanyol, com Antonio Machado, Miguel Hernández, Neruda, Benedetti, Alberti, Lorca i León Felipe.
Autor d’èxits com ‘Penélope’, ‘Paraules d’amor’, ‘Cada loco con su tema’, ‘Mediterráneo’, considerada una de les millors cançons de la música espanyola de tots els temps, Serrat va anunciar la seva retirada dels escenaris el 2021 amb la gira ‘El vicio de cantar 1965-2022’, que va tancar amb una memorable actuació al Palau Sant Jordi de Barcelona el 27 de desembre de 2022.
Serrat va ser pioner de la Nova Canço catalana i una veu destacada contra la repressió i les injustícies del règim franquista, la qual cosa li va valer detencions, multes i fins i tot l’exili a Mèxic durant un any, però també el protagonista de l’escàndol que va suposar la seva renúncia a cantar en el festival d’Eurovisió el 1968, pel fet de no poder cantar en català el ‘La, la, la’ amb la qual cançó Massiel va guanyar fent-ho en espanyol.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Els altres tres detinguts en la darrera operació contra el narcotràfic a Son Banya han quedat en llibertat
Més de mig miler d'alumnes de Mallorca reben un premi a l'esforç i el rendiment acadèmic
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular