societat

Josefa i la pobresa en temps de Covid: “La pròrroga de l’escut social m’ha salvat de quedar al carrer amb els meus tres fills”

Josefa, amb tres menors a càrrec, fa un any i mig que viu ocupant un pis de la SAREB a Palma i amb només 500 euros han de passar tot el mes

Imatge d'arxiu d'un infant jugant al carrer.


Josefa té 34 anys, és mare soltera i té tres infants. Fa un any i mig que ocupa un pis del SAREB a la barriada dels Foners de Palma. Ha reclamat poder pagar un lloguer social, adaptat als 500 euros que cobra, mentre espera poder accedir a un pis de protecció. Explica que fa un parell de dies, des que el Consell de Ministres va aprovar la pròrroga de l’escut social fins al 31 d’octubre, que ha pogut fet un alè. “He pogut dormir tranquil.la. I les nines, que estan vivint tot això, també”, explica i afegeix: “Em demanen: ‘mamà, ens faran fora? mamà, on anirem? I això, psicològicament, ens ha deixat molt malament”.

Com tantes altres coses, la Covid no ha fet més que agreujar un problema que ja hi era. Perquè Josefa, encara que sempre ha hagut de menester ajuda familiar, feia feina i pagava el lloguer del pis on vivia. La pandèmia ho va estroncar tot. “Amb tot això de la Covid, han deixat de fer feina i de poder-me ajudar, ells també estan molt malament”, explica.

Amb 10 persones vivint a la casa familiar, Josefa va haver de cercar una alternativa i així va ser com va arribar a aquest pis. Una oportunitat, un lloguer assequible. La sorpresa vindria més tard, en saber que el propietari amb qui havia fet els tractes, llogava allò que no era seu: el pis era propietat del banc dolent, de la SAREB. “Des d’un principi vaig demanar posar-me en contacte amb ells per oferir-me a pagar un lloguer social, perquè vull viure com una persona”.

I aquí és on apareix la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca, la PAH, imprescindible per a tirar endavant aquests tràmits i, també, per evitar un desnonament que els va deixar amb l’ai al cor fa uns mesos. L’escut social ara prorrogat, els va salval pels pèls. “Ens van avisar amb una carta i en dos dies estàvem al carrer. I el que nosaltres volem és pagar, no ens agrada viure així, però pagar sabent, també el que cobrem”, afirma. I quant cobra na Josefa? 509 euros. D’aquí surt menjar, llum, aigua i- espera- lloguer social. Mentre somnia accedir a la tranquil·litat d’un pis de protecció- 7 anys de contracte- mostra amb orgull els 40 metres quadrats que els acullen, de moment, uns mesos més.


Escolta aquí l’entrevista a l’Informatiu Matí d’Ib3Ràdio

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

“A mi no m’agradaria dormir a un garatge; als polítics, per ventura sí”

Com ja va passar l'agost, la falta d'espai als calabossos de les comissaries, on romanen detinguts els inmigrants irregulars fins...

L’escultora i pintora Amparo Sard, cap d’estudis del grau universitari de Belles Arts

Adema, l'escola adscrita a la UIB oferirà els estudis el curs que ve

Concentracions a Palma per desbloquejar les negociacions del conveni estatal de la dependència

El sector demana millores salarials i que s'ajustin les ràtios i les noves contractacions per poder oferir qualitat assistencial

22 homes més arriben en dues embarcacions a Formentera

Des del dissabte fins avui han arribat 9 embarcacions a Formentera i una Eivissa, amb un total de 147 persones a bord