Un home apunyala i mata una dona mentre conduïen, davant la seva filla, a Palma
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Eivissa perd tres distintius i Mallorca en guanya dos
Les Balears lluiran aquest estiu 45 banderes blaves a les platges i ports esportius, una més que ara fa un any. Així ho ha comunicat la Secretaria d’Estat de Turisme. En concret, les Illes tendran 30 banderes blaves a les platges de Mallorca, Eivissa i Menorca, i 15 a ports esportius. A aquest muntant se n’hi han d’afegir 3 més a embarcacions turístiques.
En termes interanuals, Eivissa perd tres banderes blaves a les platges de Benirràs (Sant Joan de Labritja) i Cala Llonga i Santa Eulària. Mallorca, en canvi, en recupera dues a Cala Barques i Cala Molins, a Pollença. També suma dues banderes blaves als ports esportius del Club Nàutic de Cala Gamba, a Palma, i al Club Nàutic de Porto Cristo, a Manacor.
El municipi mallorquí amb més banderes blaves és Santanyí, amb cinc guardons (Cala Gran, Cala Llombards, Cala Mondragó, Cala Santanyí i s’Amarador). A Palma hi ha tres arenals amb bandera blava: Cala Estància, Cala Major i la Platja de Palma. Cala Ferrera, Cala Marçal, Cala sa Nau i Portocolom, a Felanitx, també disposaran de bandera blava. La llista es completa amb la de Platges de Muro i es Dolç, a ses Salines. A Pollença, Cala Barques i Cala Molins, obtenen el reconeixement. Cala Millor i sa Coma, al Llevant de l’illa també són a la llista que hem conegut avui igual que els arenals de Can Picafort, Son Bauló i Son Serra (Santa Margalida) així com Cala Millor i es Ribell, a Son Servera. Eivissa queda amb distintius a Cala Sant Vicent (San Joan de Labritja), Cala Llenya, es Canar i es Figueral (Santa Eulària). A Menorca onejarà la bandera blava a Cala en Porter i Son Bou, a Alaior, i a Cala Galdana, al municipi de Ferreries.
L’estat espanyol lidera el nombre de platges amb bandera blava
En l’àmbit estatal, s’obtenen 729 distincions. Espanya aconsegueix 621 banderes a platges, 103 a ports esportius i 5 en embarcacions turístiques, que onejaran a partir del mes de juny. En concret, són 16 més que l’any anterior. La Comunitat Valenciana és la comunitat que lidera el nombre de platges amb bandera blava. Les platges espanyoles aconsegueixen 6 distincions més, mantenen el seu lideratge a escala mundial, aconseguit el 1994. En total, acumula el 15% del total dels guardons. Per darrere se situen Grècia i Turquia. Pel que fa als ports esportius, n’obtenen 7 més i l’estat se situa en tercera posició, per darrere d’Holanda i França.
El secretari d’estat de Turisme, Fernando Valdés, ha assenyalat que l’estat té “les platges de millor qualitat i més ben preparades” per tal que els turistes les gaudeixin aquest estiu. També n’ha destacat la seva seguretat.
Què suposa tenir una bandera blava?
Aquest distintiu acredita que la qualitat de l’aigua és excel·lent, que la platja és accessible i que té servei de salvament i socorrisme, però també banys, papereres o que s’hi pot arribar en transport públic. Tenir bandera blava comporta tots aquests requisits, i alguns més, que han d’aparèixer detallats aquí, a uns panells informatius, a l’entrada de la platja, visibles per a tothom. L’acreditació la sol·licita l’ajuntament interessat, i l’equip avaluador de la bandera blava visita la platja durant l’estiu… si es concedeix o no, no se sap fins a l’inici de la temporada següent. És a dir, les 30 platges i 15 ports de les Illes que enguany onejaran la bandera blava passaren l’examen l’any passat. Però mentre alguns ajuntaments fan gala i treuen pit de les banderes blaves aconseguides, d’altres, com a Formentera, que no en té cap, on prescindeixen del distintiu i aposten, expliquen, per un model de platges naturals.
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
Els populars neguen una negociació amb Vox en matèria lingüística per poder aprovar els pressupostos de 2025