El ferit a les festes de Sant Joan abandona Son Espases i ultima la recuperació a Barcelona
Farà rehabilitació a l'Hospital Sant Joan de Déu

Isidor Marí repassa la trajectòria de l'il·lustre i polifacètic sacerdot i historiador eivissenc
Aquest dijous, Isidor Marí Mayans ha presentat la biografia d’un dels puntals de la recuperació de la identitat d’Eivissa i Formentera: Isidor Macabich, eclesiàstic, historiador, periodista i fins i tot sindicalista i polític, una figura imprescindible per entendre les Pitiüses del segle XX. La directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera, Fanny Tur, ha presentat, juntament amb l’autor, l’obra Isidor Macabich Llobet (1883-1973). Una biografia, editada per Miquel Costa i l’Institut d’Estudis Eivissencs.
L’autor té una mirada privilegiada. Macabich va ser el seu padrí de bateig i, en morir, li va llegar tots els seus arxius. Per això és el més indicat per mostrar-nos un personatge tan polièdric.
“Jo era dipositari de la informació més íntima i pròxima al personatge i ja sabia que un dia em tocaria fer aquesta feina”, explica Isidor Marí, filòleg i socilingüista, expresident de l’Institut d’Estudis Catalans (2010-2014) i recentment guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Durant els darrers set o vuit anys, s’ha endinsat en la trajectòria pública de Macabich i també en el seu vessant més íntim. Ha repassat articles publicats, correspondència i moltes altres fonts que ara donarà a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera.
Sobre Macabich, explica que el seu llinatge “és exòtic” a Eivissa: “Molts el pronuncien malament, acabat en -ic, quan s’ha de pronunciar -itx, ja que els seus orígens es remunten quatre generacions enrere a Venècia, però amb procedència probable a Eslovènia o Croàcia.
Isidor Marí destapa una altra anècdota ben sucosa, quan explica que Macabich va afrontar un consell de guerra per suposadament haver col·laborat amb els republicans. “Va sortir una nota al Diario de Ibiza que deia que el comitè del bàndol republicà li encarregava que organitzàs els arxius. I, només per aquesta nota, ja van suposar que havia pogut col·laborar amb els republicans, quan ell era persona més aviat de dretes”, explica l’autor, que afegeix que la biografia presentada avui reprodueix un salconduit que els republicans li van facilitar perquè no patís la repressió contra els eclesiàstics.
Per a Isidor Marí, la gran aportació d’Isidor Macabich és que fou el primer a remarcar la importància que els eivissencs i formenterers mantenguessin la seva personalitat històrica i cultural. “Va tenir un interès extraordinari per fer una gran celebració al setè centenari de la conquesta catalana d’Eivissa, tenia clar que havíem de tenir en compte aquesta fundació, aquesta personalitat rebuda de la conquesta catalana i que els eivissencs havíem de mantenir la nostra personalitat, les nostres llibertats, la llengua i la cultura”, detalla l’autor.
Ara que gairebé s’albira el vuitè centenari, Isidor Marí creu que “seria una bona ocasió per reafirmar la nostra manera de ser”. Amb tot, lamenta que l’explosió demogràfica i l’explotació intensiva, desaforada i sense límits del turisme han deixat bastant amagada la nostra manera de ser”. I remata: “Si Macabich veiés com està actualment la situació d’Eivissa i Formentera, crec que faria molts de crits”. Però encara li queda optimisme: “Ara hi ha més gent animada a defensar la llengua que quan tenia vint anys”.
Sobre l’actualitat local, il·lustrada dies enrere en un discurs fet en el mateix escenari (el claustre de l’Ajuntament d’Eivissa), s’alinea amb la crítica a la situació límit en matèria de turisme, habitatge, territori i llengua. “Crec que es veia venir, fa temps que és imprescindible que les institucions reaccionin i posin límits i ordenin les coses perquè no sigui tot un desastre”. I demana “un compromís transversal de tota la societat, de tots els sectors, de tots els dirigents econòmics i polítics, perquè és una qüestió que ens implica a tots”. I fa un prec perquè “es deixi de parlar de sostenibilitat perquè sí; es fan discursos i reunions, però la sostenibilitat no és una paraula, és una política i s’ha d’actuar”.
Fantàstica biografia. En quina editorial s’ha editat?
Ho hem afegit al primer paràgraf. Gracis pel comentari. Salut! D. Manau
Farà rehabilitació a l'Hospital Sant Joan de Déu
N'han trobat les despulles mortals en una platja de Lombok
El conductor del camió ha hagut de ser ingressat a l'hospital en estat greu
Ha finat quan nedava a Cala Blava, a Mallorca