Presó provisional per al jove que va atropellar Jaume Anglada
El cantant roman ingressat a la UCI de Son Espases i la seva vida no està en perill

Isidor Marí repassa la trajectòria de l'il·lustre i polifacètic sacerdot i historiador eivissenc
Avui Isidor Marí ha presentat la biografia d’un dels puntals de la recuperació de la identitat d’Eivissa i Formentera: Isidor Macabich, eclesiàstic, historiador, periodista i fins i tot sindicalista i polític, una figura imprescindible per entendre les Pitiüses del segle XX.
L’autor té una mirada privilegiada. Macabitch va ser el seu padrí de bateig i, en morir, li va llegar tots els seus arxius. Per això és el més indicat per mostrar-nos un polièdric personatge.
“Jo era dipositari de la informació més íntima i pròxima al personatge i ja sabia que un dia em tocaria fer aquesta feina”, explica Isidor Marí, filòleg, expresident de l’Institut d’Estudis Catalans (2010-2014) i recent Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Durant els darrers 7 o 8 anys, s’ha endinsat en la trajectòria pública de Macabich i també en el seu vessant més íntim. Ha repassat articles publicats, correspondència i moltes altres fonts que ara donarà a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera.
Sobre Macabich, explica que el seu llinatge “és exòtic” a Eivissa: “Molts el pronuncien malament, acabat en -ic, quan s’ha de pronunciar -itx, ja que els seus orígens es remunten quatre generacions enrere a Venècia, però amb procedència probable a Eslovènia o Croàcia.
Isidor Marí destapa una altra sucosa anècdota, quan explica que Macabich va afrontar un consell de guerra per suposadament haver col·laborat amb els republicans. “Va sortir una nota al Diario de Ibiza que deia que el comitè del bàndol republicà li encarregava que organitzés els arxius. I, només per aquesta nota, ja van suposar que havia pogut col·laborar amb els republicans, quan ell era persona més aviat de dretes”, explica l’autor, que afegeix que la biografia presentada avui reprodueix un salvo conduït que els republicans li van facilitar perquè no patís la repressió contra els eclesiàstics.
Per a n’Isidor Marí, la gran aportació d’Isidor Macabich és que fou el primer en remarcar la importància que els eivissencs i formenterers mantenguessin la seva personalitat històrica i cultural. “Va tenir un interès extraordinari per fer una gran celebració al setè centenari de la conquesta catalana d’Eivissa, tenia clar que havíem de tenir en compte aquesta fundació, aquesta personalitat rebuda de la conquesta catalana i que els eivissencs havíem de mantenir la nostra personalitat, les nostres llibertats, la llengua i la cultura”, detalla l’autor.
Ara que gairebé s’albira el vuitè centenari, IsidorMarí creu que “seria una bona ocasió per reafirmar la nostra manera de ser”. Amb tot, lamenta que l’explosió demogràfica i l’explotació intensiva, desaforada i sense límits del turisme han deixat bastant amagada la nostra manera de ser”. I remata: “Si Macabich veiés com està actualment la situació d’Eivissa i Formentera crec que faria molts de crits”. Però encara li queda optimisme: “Ara hi ha més gent animada a defensar la llengua que quan tenia vint anys”.
Sobre l’actualitat local, il·lustrada dies enrere en un discurs fet en el mateix escenari (el Claustre de l’Ajuntament d’Eivissa), s’alinea amb la crítica a la situació límit en matèria de turisme, habitatge, territori i llengua. “Crec que es veia venir, fa temps que és imprescindible que les institucions reaccionin i posin límits i ordeninin les coses perquè no sigui tot un desastre”. I demana “un compromís transversal de tota la societat, de tots els sectors, de tots els dirigents econòmics i polítics, perquè és una qüestió que ens implica a tots”. I fa un prec perquè “es deixi de parlar de sostenibilitat perquè sí; es fan discursos i reunions, però la sostenibilitat no és una paraula, és una política i s’ha d’actuar”.
El cantant roman ingressat a la UCI de Son Espases i la seva vida no està en perill
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
El GOB celebra la contundència de la Guàrdia Civil i que es posi el focus de les restriccions d'aigua en els grans consumidors
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari