‘La carta guanyadora’, per Tolo Ramón

El Mallorca quan juga a casa té unq aura de superioritat que condiciona el partit i el joc dels dos equips. L’Almeria ha estat el rival que més vulnerabilitat va trobar al joc defensiu mallorquí a la primera volta del campionat. Aquell partit va ser una demostració d’una diferència que semblava totalment insalvable.

Però a Segona Divisió tot és volàtil i subjecte a canvi. La trajectòria dels locals a casa convidava a l’optimisme. Contingut però real. Vicente Moreno recuperà l’eix de la seva defensa i així tirà control, i més control, sota la línia d’atac andalusa. Només Rioja va injectà perill a la línia de cobertura vermella.

El bacallà es va cuinar al mig del camp. I aquí el Mallorca va presentar-ne la millor versió. Tres futbolistes es varen repartir la tasca de forma eficaç i solidària.

Pedraza va fer d’equilibri i va assecar, fins i tot, la seva substitució. Dani Rodríguez es va multiplicar de forma exponencial omplint el camp de curses defensives i desplegament en atac. I Salva Sevilla mereix una menció especial. Ell va ser la carta guanyadora. L’as de ors va tornar a donar una lliçó de futbol amb implicació i eficàcia. Gràcies a ell tota l’estratègia va atorgar molt de rèdit a l’atac mallorquí. Els serveis de cantonada varen ser una clara amenaça per la porteria andalusa i el gol també va arribar gràcies a la pilota aturada treta de forma magistral.

Finalment es varen conquerir els tres punts en litigi de forma clara i justa. Ara vendrà una setmana llarga per preparar un partit de màxima dificultat. Toca el Deportivo i serà a Riazor.​