X

La Conselleria de la Mar adequarà un tram de la llera del torrent Gros

Es tracta de la zona inundable més extensa de les Illes Balears i en la qual més s'hi ha construït les darreres dècades

24/09/2023

La Conselleria de la Mar adequarà un tram de la llera del torrent Gros

74

La tardor és l’època de l’any on hi ha més risc de patir torrentades. Enguany ja s’han executat tasques de conservació i manteniment de torrents a més de 72 kilòmetres de la xarxa a tot l’arxipèlag. El gran gruix, 21 quilòmetres, són a la Serra de Tramuntana,Mallorca. A Eivissa, les tasques han abraçat gairebé 7 quilòmetres, poc més de 8 a Menorca. Mantenir en bon estat de conservació la xarxa de torrents és essencial per a reduir al màxim el risc d’inundació. No sempre, però, es tracta de llevar la vegetació de les riberes. A Palma, la construcció d’habitatges i infraestructures a la zona inundable del torrent Gros, la més important de l’arxipèlag, ocupa una superfície de gairebé 300 hectàrees. La conselleria de la Mar acaba d’adjudicar la redacció d’un projecte per adequar un tram de la llera.

El projecte adequarà la llera fins a la carretera de Manacor i és una de les nou actuacions que preveu el Pla de Gestió del Risc d’Inundació, aprovat l’any passat. El geògraf Miquel Grimalt assegura que ell, al Torrent Gros, li donaria “una categoria màxima dins el risc a Mallorca” i diu que ho faria per tres raons. Una, perquè té 200 quilòmetres de conca i això vol dir que replega aigua de 3,5 vegades més que no Sa Riera o el torrent de Sant Llorenç; segona, perquè la capçalera agafa des de més enllà d’Esporles fins a Orient i pràcticament la meitat de la Serra de Tramuntana acaba abocant aigües aquí; i, finalment, en el seu tram final va dins una canalització, fins i tot, ridícula”.

L’Observatori RiscBal de la UIB ja ha instal·lat nou estacions de monitoratge a diversos punts d’aquest sistema de torrents. Totes les dades que recopilen s’analitzen per prevenir al màxim futurs desastres. El principal obstacle, però, és la gran quantitat de superfície construïda. De fet, el director de RiscBal, Joan Estrany, explica que l’any 1956 no hi havia ni 10 hectàrees inundables “i ara en tenim pràcticament 300, 300 hectàrees amb una densitat de població molt elevada”.

Un altre factor que preocupa als experts consultats és la manca d’una cultura del risc per part de la ciutadania. Segons els càlculs del Govern, una torrentada d’una intensitat com la que va patir Sant Llorenç el 2018 podria afectar més de 27.000 persones.

24/09/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT