Ha mort Pedro Bermúdez, ‘Azuquita’, el creador del ‘rumbakalao’, a 47 anys
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’

L'objectiu és prevenir que abandonin els estudis de manera primerenca i definir noves estratègies per promoure'ls la formació
Gairebé dos de cada 10 alumnes de les Balears abandonen els estudis obligatoris i no continuen la seva formació, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Unes xifres que situen les Illes com la segona comunitat autònoma amb més abandonament escolar en la població d’entre 18 i 24 anys.
La directora general de Planificació i Gestió Educatives, Catalina Ginart, profunditza en la problemàtica de les xifres. “Moltes vegades l’abandonament ja es produeix a 16 anys. És a dir, que no entram dins la franja que es computa oficialment. Quan els compleixen, potser ni aconsegueixen el títol perquè han anat repetint curs i, alguns, esperen a complir els 16 anys per deixar els estudis”, assegura Ginart.
És per això que la Conselleria d’Educació estudiarà què passa amb els estudiants d’entre 14 i 18 anys a les Balears, amb l’objectiu de trobar l’arrel del problema i definir noves estratègies per promoure’ls la formació. “Començarem per veure quines són les causes que motiven l’absentisme i després marcarem les línies d’actuació per abastar això”.
Els professionals noten que una de les causes de l’abandonament escolar pot ser la ràpida inserció laboral dels alumnes. “Som una comunitat on el turisme té molta força i hi ha l’alternativa de posar-se a treballar. Els joves veuen que guanyen diners i ja no es plantegen que més enllà d’això, potser d’aquí a uns anys, se’n penediran i poden tornar al sistema. Ja no hi tornaran perquè no ho veuen viable”, assegura Ginart.
Tot i que la Conselleria d’Educació encara no ha perfilat la línia d’actuació d’aquest estudi, espera tenir-la enllestida prest per arrancar-ne l’anàlisi com més aviat millor.
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’
Farà rehabilitació per continuar el procés de recuperació
Als seus inicis dalt el cavall, ja li va tocar per sorteig ser caixer fadrí del bienni 1991-1992
Oferir el pregó de les festes de Maó és una oportunitat per donar a conèixer aquesta realitat i per visibilitzar