IB3 Música

La creació musical feta llibre a través de sis noms propis


Sovint, sentim molts creadors illencs cantar versos escrits per multitud d’autors on les seves creacions, després fetes música, no neixen en una partitura, sinó en un full en blanc. Maria Antònia Salvà, Marià Villangómez, Maria Mercè Marçal, Pau Vadell, Enric Cassasses, Guillem d’Efak són alguns dels molts noms propis que han trobat en la composició sonora un segon refugi del seu talent.

Avui, però, vos suggerim un recorregut per la situació inversa: músics (del gènere pop) que en algun moment s’han convertit en escriptors.

MIQUEL SERRA

El manacorí és un dels més recents autors que han passat a escriure lletres (sempre dotades d’una càrrega poètica enorme) als textos literaris, en aquest cas, contes. 

Tretze són els escrits que, fets en aquest format, ha ajuntat Miquel Serra en “Pendents que arribin els conqueridors” (ed. Empúries) el primer llibre on descobrir una faceta nova de qui fins ara just coneixíem fent grans discos com “Opilions”, “L’elegància dorm” o l’”Octau clima”.

JOAN MIQUEL OLIVER

Ja mostrava un interès enorme per la part escrita de la cultura quan triomfava amb Antònia Font; seu és el primer disc de poemes musicats des de la psicodèlia pròpia d’aquest autor anomenat “Odissea trenta mil”, un treball publicat el 2002 a través del projecte Drogueria Esperança. 

Amb un començament així, la producció escrita d’aquest compositor imprescindible de la cultura musical illenca, acabaria per mantenir gairebé en paral·lel les dues facetes amb què conèixer el seu univers interior. 

“Un quilo d’invisible”, “Quadern 2008 – Bombón mallorquín”, “Misteri de l’amor”, “Setembre, octubre, novembre” i “Alexandra Schneider und casiotone” són les publicacions fetes pel mallorquí fins a dia d’avui.

TOMEU MATAMALAS

Tomeu Matamales fou un dels integrants d’Amigos, grup pioner del pop illenc durant la dècada dels cinquanta. Més tard, fundaria Calabruix, amb qui començaria a musicar poemes d’escriptors com Blai Bonet. 

Més tard, ja en solitari, el trobarem mesclant-se en projectes musicals i també teatrals com el de Gom Teatre amb què editaria un disc molt interessant anomenat “Poeta en bicicleta” dedicada a la figura de Guillem d’Efak, potser uns dels creadors que millor va mantenir l’equilibri entre els textos escrits i les cançons publicades. 

Així que tant de contacte amb el món literari feia, pràcticament, inevitable que Matamales acabàs editant el seu propi material. És al 2003 quan apareix “Les rares pedres fines” (ed. Bromera), després “Bel canto” (ed. Moll 2006), “L’illa d’Antígona” (ed. El Gall Editor) i “Paradise of Love” (ed. Món de llibres), tots ells amb un èxit important del qual són mostra els premis que els concediren. 

TONI VERD 

Conegut per haver estat part d’un dels grups de pes de l’escena underground illenca com foren Los Crudos, ara Toni Verd edita diversos treballs discogràfics en solitari molt diferents als que va publicar al començament del segle XXI. 

Un compositor diferent, inquiet, metòdic i carregat de bones cançons que ha editat textos també com part d’un poemari titulat com el seu alter ego “Aucell cantaire”.

GERARD QUINTANA

I el coneixem per ser part dels Sopa de Cabra, a més d’altres projectes personals bé en solitari o bé acompanyat de músics com Xarim Aresté 

Aquest eivissenc d’adopció (de fet el seu darrer treball literarestà ambientat allà) és creador d’alguns dels himnes musicals de tota una generació com “L’empordà” o “El far del sud” i també és un gran escriptor de força èxit. 

“Entre el cel i la terra” (ed. La butxaca), “Més enllà de les estrelles” (ed. Plaza & Janés) i el nou “L’home que va viure dues vegades” (ed. Planeta), pel qual rebé el premi Ramon Llull, té en l’àmbit literari un pes de cada vegada més gran.

DANIEL HIGIENICO 

També Daniel ‘Higiénico’ Soler fou el creador d’altres himnes generacionals com “El hombre cucaracha” o “Esta ronda la pago yo” que varen ser els protagonistes de molts estius a Mallorca en concerts plens de gom a gom. 

Ara, en solitari, continua fent grans treballs discogràfics, però la seva prosa convertida en música té un vessant literari convertit en dos interessants llibres: la novel·la “Epaseo infinito” (ed. Ediciones de Intervención cultural) i un recull de 50 microcontes anomenat “Club Columbia, 50 microthrillers” (ed. El Viejo Topo)

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Rodrigo Cuevas o Rigoberta Bandini, entre els artistes musicals de l’Atlàntida Mallorca Film Fest

Maria Rodés serà la veu musical que sonarà en la gala inaugural

L’OSIB ret homenantge a les víctimes de la pandèmia

Els concerts seràn dijos al Trui Teatre i divendres a l'Auditori de Manacor

Les cares de Donallop

Acaben de publicar el seu darrer EP, 'Cara a cara'

Piazzola, protagonista del Dia Internacional del Jazz

Se celebra el centenari del naixement del músic argentí